abril 2021 / CULTURA

L’skate també és cultura

Francesc Boix

A dia d’avui, seria estrany, fins i tot sospitós, que qualsevol ciutadà de Barcelona o voltants no tingués cap mena d’experiència vers un monopatí (skate, pels no boomers). La moda dels anys noranta en va portar un a gairebé cada llar, cosa que va provocar que els nascuts durant aquella dècada els tinguéssim fàcilment a l’abast.

Tot i això, pocs de nosaltres – i m’hi incloc – vam aconseguir superar la gran barrera que l’aprenentatge d’aquesta activitat suposa. El vam deixar aparcat a algun racó de casa i no el vam tocar més. Bé, en el meu cas va ser diferent. Hi vaig recuperar l’afició durant el meu peak de rebel·lia adolescent i va ser llavors quan les portes de la complexa i peculiar cultura de l’skateboarding es van obrir davant dels meus ulls.

Per què complexa? Si els trucs són feixucs d’aprendre, la nomenclatura és encara pitjor. Kick-flip, tres-flip, backside cent-vuitanta heel-flip… Encara que sembli mentida, qualsevol skater sap quin moviment s’amaga darrere d’aquestes paraules aparentment aleatòries. Tot i això, hi segueix havent molta confusió amb alguns dels trucs més complexos inclús quan parles amb gent que porta més de deu anys dedicant-hi dues hores cada tarda. De fet, encara és molt controvertit parlar d’un truc anomenat frontside overcrook, l’existència del qual – tot i ser evident – és negada per skaters d’arreu, cosa que demostra que ni en els racons més remots de la nostra societat ens podem lliurar de teories conspiranoiques.

“l’skate serveix de nexe entre persones […], convertint-se en catalitzador de la multiculturalitat”

Per què peculiar? A l’endisar-se al món de  l’skate, és molt probable que gent nova i extravagant comenci a formar part de la teva vida. L’skate serveix de nexe entre persones de llocs i situacions molt diferents, convertint-se en un catalitzador de la multiculturalitat. Això és possible gràcies a que tenir l’skate com a punt en comú significa compartir una sèrie de valors que en pocs altres llocs es poden aprendre tan bruscament. L’automotivació, per estar disposat a aprendre coses que semblen impossibles; la resiliència, per aixecar-se de cada caiguda; la solidaritat, per ajudar i ser ajudat; Però el valor que jo considero central de l’skate és la rebel·lia.

Aquesta ens ha portat molts problemes al llarg dels anys. Els estereotips que van lligats a la figura de l’skater no són precisament positius però, tot i que no puc negar que encasellen bé alguns dels skaters que pots trobar a les places, no són ni de lluny representatius de tot el col·lectiu. La rebel·lia que l’skate – juntament amb altres esports urbans – t’ensenya no és destructiva sino constructiva. Com jo ho veig, no s’aprèn a destrossar mobiliari urbà, sinó a reinterpretar els espais per crear trucs nous. 

Els esports urbans no només serveixen per cremar calories. Estimulen la creativitat d’una forma que cap altra activitat pot emular i són una eina integradora difícilment igualable. Cal posar de manifest que també són cultura.

Tu també tens coses a dir? Escriu a la revista

Llegeix més articles...

Entrevista a Farru

Us preguntareu, qui és en Farru? Ell és l'ànima de la festa i la mascota de la Pompeufarra, una associació universitària que des de 1992...

Llegir >

PORTADA  •  NOSALTRES  •  ARXIU  •  ESCRIU  •  SEGUEIX-NOS!

© Copyright 2021 l’Universitari. Tots els drets reservats. | Desenvolupament web per Pol Villaverde