Formar part d’aquesta gran pinya

Trempats, la colla castellera de la Pompeu Fabra, és un lloc on conèixer i mostrar, tant a la comunitat universitària com fora d’ella, la cultura catalana a través dels castells, declarats patrimoni immaterial de la humanitat per l’UNESCO. En això hi estarem tots d’acord, però les colles castelleres son molt més. Som una gran segona família a la universitat, una xarxa immensa de persones que fem pinya plegats, dins i fora del món casteller.

Sembla agosarat afirmar-ho amb tanta seguretat, però de tot plegat te n’adones mentre tanques la primera pinya a plaça. Tens la sensació de saber que cap castell no depèn de ningú en concret, però que tots depenen de tothom que aquell dia duu camisa i, per tant, de tu també. Saber que, encara que ningú sigui imprescindible, en el món dels castells tothom és important. Aquesta responsabilitat amb la colla l’adquireixes a poc a poc, mentre construeixes els castells als assajos i a les places, però també mentre ajudes a muntar les diferents activitats que serveixen per finançar-nos, mentre gaudeixes de les festes o mentre comparteixes els teus apunts amb aquell company que ve a la teva mateixa classe i amb qui tens especial afinitat.

“Saber que, encara que ningú sigui imprescindible, en el món dels castells tothom és important.”

La cultura castellera és aquest exemple gairebé perfecte de treball en equip, de fer una gran pinya on tothom n’és partícip: el que fa anys que és a la colla i el que hi acaba d’entrar, el que és mans altes, el que és canalla i el que és músic, els que fa anys que és aveiaio (és a dir, que ja no és membre actiu) i el que encara no ha tingut temps de guanyar-se la camisa.

A la universitat tot això es torna una mica més exagerat encara. Per una banda, perquè tots tenim unes edats similars, i per això compartim unes aficions, unes inquietuds i uns objectius més o menys similars. Per altra banda, perquè a la universitat hi ha gent provinent d’arreu del territori català, però també de la resta d’Espanya i del món. Un seguit de gent que moltes vegades arriba sola a la Ciutat Comtal i troba en la colla el seu petit refugi, el seu lloc on fer noves amistats, compartir velles inquietuds o assolir nous propòsits.

Ara que acabo la meva etapa universitària, m’agrada mirar enrere, amb certa nostàlgia, i pensar la sort que vaig tenir aquell primer dia que vaig conèixer Trempats. Barcelona es va fer menys hostil i feréstega quan vaig venir-hi a viure perquè ells van ser el meu petit refugi. Amb els anys a la colla he fet noves amistats que ja van més enllà del món casteller, he gaudit de castells espectaculars i he fet coses que, abans de Trempats, era impossible només pensar-hi. Trempats és una colla castellera, sí, però és que els castells són molt més que quatre bojos enfilant-se els uns sobre els altres a veure qui puja més amunt. Visca Trempats i visca el món casteller!