abril 2022 / EL CONVIDAT

Període de funada

Els creadors de contingut amb repercussió utilitzen el temps com a cortina de fum i la salut mental com a comodí per camuflar els seus comportaments de merda

Marc Lesan

A Twitter, on malvisc des de fa uns anys, anem a polèmica per dia. Normalment amb debats centrats en petites discussions que se sobredimensionen. Pica-baralles entre fanàtics de Junts i Esquerra, aficionats al futbol reconvertits en analistes geopolítics i una fauna diversa de gent odiant-se entre si. El passat 20 de març, però, la magnitud del debat estava justificada, perquè es va descobrir que el creador de contingut conegut com a Xokas —amb milions de seguidors— havia creat múltiples comptes secundaris per insultar i amenaçar persones que el criticaven, a banda d’aprofitar per fer el bavós amb diverses noies. Va mirar d’eliminar els comptes, però per quan ho havia fet, tot Twitter ja anava ple de captures de pantalla que documentaven les amenaces dels seus «alter ego».

La part curiosa de tot plegat ve amb el comunicat del Xokas de l’endemà al seu canal de Twitch. Mitja hora de discurs sense grafismes, sense música i sense fanfàrria. Només ell, des de la seva habitació, mig enfonsat sota la taula, com si es volgués amagar. El que va arrencar amb un aparent to de disculpa i penediment, es va acabar convertint en una crítica a d’altres creadors de contingut i una reafirmació del seu comportament tòxic.

Xokas, creador de contingut que ha estat al centre de la polèmica. 

El més impactant, però, no van ser els insults que, de nou, va acabar dedicant a mig Internet i sa mare. El més impactant va ser quan va comentar que estaria un temps allunyat de les xarxes i d’Internet, i que quan acabés el periodo de funada, el seu canal aniria tornant a la normalitat. «Funar» és un verb propi de Xile que significa «organitzar actes públics de denúncia contra organismes o persones». L’equivalent xilè d’allò que es coneix en termes moderns com «cancel·lar algú», vaja. El període de funada, doncs, és el concepte que el Xokas s’ha tret de la màniga per definir l’interval de temps entre el moment en què surt a la llum un escàndol i el moment en què la gent se n’acaba oblidant. El Xokas està en un període de funada. Com qui s’agafa la baixa per una grip, o es reserva uns dies de vacances a l’agost.

“[…] va comentar que estaria un temps allunyat de les xarxes i d’Internet, i que quan acabés el periodo de funada, el seu canal aniria tornant a la normalitat.”  

En qüestió de segons i sense ser-ne, crec, gaire conscient, el Xokas va desmuntar l’efecte de la cultura de la cancel·lació. Per la majoria de les persones a qui s’ha destapat un escàndol, la gran preocupació no és canviar d’actitud ni d’hàbits, sinó deixar que el temps passi i l’opinió del públic es moderi. Una cortina de fum, un esquer, un joc de triler per acabar tornant a gaudir de l’estatus de què gaudia fins ara a Internet sense revisar-se a si mateix.

Tot plegat, justificant-se en l’odi que ha rebut —i alimentat, alhora— i afirmant que buscaria ajuda professional, però sense afirmar en el seu discurs que tenia un problema. Afirmant que aniria al psicòleg amb el mateix to triomfant d’un polític que promet polítiques socials en campanya electoral. I pel seu públic, els joves, no crec que sigui idoni frivolitzar amb la salut mental i fer-la servir de comodí. Sobretot, després de dos anys de pandèmia i una existència sencera de crisi econòmica.

Tot i que la conscienciació a les xarxes és al seu punt més àlgid, els personatges més fastigosos ja han esbrinat com moure’s per aquest camp de mines moral de manera impune. I tot i que no descarto la possibilitat que realment acabi per recapacitar i demanar ajuda, les seves disculpes son més una limitació de danys que no pas unes disculpes. Un «perdó si us heu sentit ofesos».

El Xokas perdrà alguns seguidors, algun patrocinador i, fins i tot, podria arribar a perdre alguna amistat. Però tard o d’hora tornarà a fer streamings. Cobrant el que cobra i fent el que fa, davant tota una generació d’adolescents influenciables. 

Si mentre llegies aquest article no has pogut evitar fer paral·lelismes amb altres personatges més reconeguts dins la nostra societat amb un rol més influent i amb escàndols molt més greus —com Cristiano Ronaldo o Loius C.K.—, és perquè la fórmula que ells van seguir és pràcticament la mateixa.

Tu també tens coses a dir? Escriu a la revista

Més d'aquesta edició...

- Més d'aquesta edició -

- Recomanats -

La salut mental a l’aula

“El suïcidi és la segona causa de mort no natural entre joves i adolescents.” És probable que...

PORTADA  •  NOSALTRES  •  ARXIU  •  ESCRIU  •  SEGUEIX-NOS!

© Copyright 2022 l’Universitari. Tots els drets reservats. | Desenvolupament web per Pol Villaverde