agost 2021 / CULTURA

Redescobrint la lectura

Clara Baulies

Sempre m’ha agradat llegir, però no sempre ho he fet. En els últims anys, especialment a la universitat, m’he retrobat amb la lectura, després d’haver-me passat quatre o cinc anys sense fer-ho.

Recordo moments de quan era més jove, on em passava les tardes a la biblioteca del barri, llegint fins que el cap em donés voltes. També recordo omplir l’habitació de llibres fins dalt i haver de donar-ne de tant en tant. Em submergia en les històries de tots i cada un dels llibres que queien en les meves mans.

Malauradament, per mil i una excuses que varen sorgir, vaig deixar de llegir llibres. Estava massa cansada per agafar una novel·la a la nit, preferia obrir Internet a obrir un llibre, no tenia temps, etc. De cop i volta ja no llegia per gust, sinó perquè m’hi obligava. També va ser important potser que em quedés sense llibres que em cridessin suficientment l’atenció. En resum, vaig canviar d’aficions.

Havent acabat el batxillerat i la Selectivitat, em vaig trobar que tenia tot l’estiu per endavant per fer el que volgués. Em sobrava temps fins al punt que les excuses que em posava en el passat van acabar perdent pes. Vaig obrir un llibre per primera vegada en molt de temps, i vaig tornar a tenir la sensació d’enganxar-m’hi fins acabar-lo. Potser vaig trigar tres dies en llegir-me’l, potser vaig trigar un mes o dos, però la sensació de llegir un llibre que m’interessés feia anys que l’havia perdut, i m’hi vaig retrobar de sobte.

Després d’aquest primer estiu, mitjançant els amics i coneguts, les xarxes socials i les llibreries, vaig començar una altra vegada a buscar llibres. Les novel·les que abans em semblaven massa denses, ara em cridaven l’atenció. També vaig començar a llegir en anglès. M’animava a perdre’m entre pilons de llibres una altra vegada.

“Els estudis i la feina en algun moment ens ofeguen de tal manera que acabem renunciant al temps lliure”

Escric aquest article perquè sé que aquest fet no és pas extraordinari ni manca d’explicació. Els estudis i la feina en algun moment ens ofeguen de tal manera que acabem renunciant al temps lliure i fins i tot a deixar de gaudir de les nostres aficions. Ho podem comparar amb la necessitat de sortir a fer activitats a l’aire lliure després del confinament d’aquests dos últims anys.

El fet d’acabar un moment de la meva vida amb molta pressió, i tenir al davant estius que sembla que no s’acabin mai, m’ha animat, per exemple, a portar un llibre quan faig la maleta, endur-me una novel·la a la platja, etc. Escrivint això aquest juliol, m’agradaria animar a tothom a aprofitar les vacances per tornar a descobrir la literatura i les novel·les que tant ens agradaven de petits.

Tu també tens coses a dir? Escriu a la revista

Llegeix més articles...

Entrevista a Laura Vilagrà

Laura Vilagrà és l’actual Consellera de Presidència de Catalunya i un dels tres integrants del govern català a la taula de diàleg. Nascuda a Santpedor,...

Llegir >
Contra los partidos políticos

Escribió Rosseau en El Contrato Social: “La soberanía es el ejercicio de la voluntad general y el soberano un ser colectivo que no puede ser...

Llegir >

PORTADA  •  NOSALTRES  •  ARXIU  •  ESCRIU  •  SEGUEIX-NOS!

© Copyright 2021 l’Universitari. Tots els drets reservats. | Desenvolupament web per Pol Villaverde