Entrevista a Àlex Sastre

Director General de Joventut de la Generalitat de Catalunya

Químic de formació, Àlex Sastre ha dedicat la major part de la seva vida professional a la docència amb alumnes de secundària. Militant de la Joventut Nacionalista de Catalunya i membre de Junts, Sastre va ser candidat a l’alcaldia de Granollers i avui ocupa el càrrec de Director General de Joventut a la Generalitat de Catalunya. És, per tant, un dels principals organitzadors del Congrés.

Per què és important aquest Congrés de la Joventut de Catalunya? Com s’està desenvolupant?

De moment molt bé. Hi ha hagut dos moments diferenciats. La primera part ha estat de reflexió acadèmica, per saber amb dades la situació del jovent avui en dia. Ha estat una part més realista i pessimista, perquè la situació dels joves no és òptima. La segona part s’ha centrat a dibuixar les polítiques juvenils, en base al Pla Nacional de Joventut, que estarà vigent durant deu anys, i amb ajuda dels responsables polítics i els professionals de la joventut. El que fem en aquest congrés és important perquè estem definint l’instrument principal que delimita les polítiques de joventut del país.

Hi ha un cert desconeixement dins del col·lectiu jove sobre què fan les estructures administratives. Què fa exactament un Director General de Joventut? Què és el millor i el pitjor de la seva feina?

No sé si podem parlar de desconeixement… En tot cas de certa desconnexió entre les administracions i el jovent. Moltes vegades els joves no fan servir els canals habituals ni el llenguatge que fem servir les administracions i fins i tot potser no segueixen els continguts que oferim. Això no vol dir que les persones joves no puguin ser usuàries de les polítiques que plantegem, perquè és evident que si algú vol un ajut pel lloguer o si vol veure les possibilitats que oferta el SOC (Servei d’Ocupació de Catalunya), té a disposició els recursos que ofereix la Generalitat. És veritat que nosaltres hem de fer una crítica, per si pot ser que els canals que fem servir no interpelin els joves. Per això nosaltres intentem diversificar i hem llançat eines digitals paral·leles al congrés presencial per recollir les opinions dels joves que no estan tan avesats a la participació i que no formen part de cap associació.

Tendim a considerar els joves com a un col·lectiu homogeni, però no hi ha res més lluny de la realitat.

La Direcció General de Joventut coordina les polítiques de joventut del Govern, entre d’altres. Tenim poc pressupost propi i poques competències, que són bàsicament l’educació en el lleure, les instal·lacions juvenils i l’associacionisme juvenil. El nostre rol és dotar aquests àmbits de recursos i impulsar-los. El pressupost de la Direcció General de Joventut és petit, perquè les polítiques de joventut són molt transversals. Un DG de Joventut i el seu equip fan de mosca collonera perquè totes les polítiques del Govern en matèria de Joventut s’alinein amb els criteris i les estratègies marcades pel Pla Nacional de Joventut. 

El que més m’agrada de la meva feina és fer territori i conèixer la diversitat que hi ha dins de Catalunya. Tendim a considerar els joves com a un col·lectiu homogeni, però no hi ha res més lluny de la realitat. Pensem que les edats de la població jove són molt àmplies, van des dels 16 fins als 29 anys, i un jove de l’Hospitalet de Llobregat o Tarragona no té les mateixes oportunitats que un que viu a Gratallops o en un municipi rural. El que menys m’agrada és que l’administració té uns canals i uns ritmes a vegades molt farragosos, cosa que es pot fer molt pesada.

La pandèmia ha sacsejat el mode de vida, sovint precaritzat, dels joves catalans. Què ha fet o què vol fer el Govern per revertir-ho?

La pandèmia ha precaritzat la situació, però ja venia precaritzada. Hem viscut dues crisis econòmiques que també ha tingut implicacions emocionals, específicament entre els joves, adolescents i infants.

Hi ha una xifra que al 2007 situava la taxa d’emancipació dels joves entre 16 i 29 anys en el 32,2%. La xifra pel segon trimestre del 2021 és del 15,5%. Els joves no poden emancipar-se perquè o bé no tenen feina o bé la que tenen és precària. El Govern ha d’actuar en tres eixos que intentem resumir en l’estratègia jove: feina, casa, futur. Hem de fer polítiques d’estímul a l’ocupació juvenil, perquè els joves puguin tenir accés a una feina. Hem de posar totes les eines necessàries per facilitar l’accés a l’habitatge. La Consellera de Drets Socials va anunciar fa unes setmanes que com a mínim el 25% del parc públic d’habitatge en règim de lloguer estaria reservada per a persones de fins a 34 anys.

Quina opinió té al respecte del bonus de 400€ de cultura juvenil, el bonus jove de 250€ pel pagament del lloguer i aquest tipus de mesures impulsades pel govern espanyol? És aquest el camí ha seguir?

Alguns som independentistes perquè creiem que la millor manera de gestionar un país és des del mateix país. Cal recalcar que les competències en polítiques juvenils són exclusives de les comunitats autònomes. Ens hauria agradat que si el govern espanyol volia estimular el mercat del lloguer hagués fet una transferència a la Generalitat i que nosaltres, que coneixem la realitat catalana, haguéssim pogut decidir què fer amb els diners i quin tipus d’estímuls aplicar. Els bonus de lloguer d’una determinada quantitat poden no tenir cap mena de sentit en llocs com Barcelona, ja que els preus són molt elevats. 

Àlex Sastre, Director General de Joventut conversa amb nosaltres a un racó tranquil del TecnoCampus Mataró-Maresme.

El col·lectiu més afectat per la pandèmia a nivell de salut mental són els joves. Té previst, el Govern, afrontar aquesta realitat amb alguna mesura?

Des de la DG de Joventut i tots els departaments estem fent una inversió i una acceleració en la formació dels professionals de l’àmbit de la salut emocional o mental. La formació no s’està fent des d’una vessant mèdica, sinó amb l’objectiu de conduir i identificar el problema en primera instància.

Arran de la pandèmia el problema, que ja hi era, s’ha visibilitzat molt més, per això el Govern està impulsant el Pacte Nacional per la Salut Mental, que posa èmfasi en joves, adolescents i infants. El pacte haurà d’anar acompanyat de recursos, de professionals i de polítiques concretes.

A la darrera edició de la revista, hem publicat una crítica a l’actual model de Carnet Jove, vinculat a La Caixa i basat en descomptes al consum. Creu que caldria revisar-lo?

Sempre estem oberts a revisar totes aquestes polítiques, incloent el model de Carnet Jove. En aquest sentit, el Carnet és una de les polítiques que té més penetració entre els joves. Hi ha més de mig milió de persones que el tenen, cosa que suposa més del 30% de les persones joves. És molt difícil trobar una política pública que tingui una penetració d’aquesta magnitud. Podem revisar els incentius de descomptes o si s’ha de fer a través d’una entitat bancària.

A un jove que s’està formant, el que li diria és que el primer que hem de fer és trencar l’esquema preestablert que diu que una persona que no té estudis universitaris no serà una persona d’èxit.

Vostè ocupa una posició de màxima responsabilitat al Govern en una àrea en què no té formació específica. Quin consell donaria als estudiants en el seu desenvolupament professional?

Jo vinc de l’àmbit de l’ensenyament. Soc químic, m’he format per ser professor i ho he estat molts anys en la secundària i el batxillerat. Tot i que no soc un professional de l’àmbit de la joventut en el sentit que no soc sociòleg ni he fet un màster específic en matèria de polítiques joventut, cal separar la vessant tècnica de la política. A la Direcció General de Joventut hi tenim un munt de tècnics molt ben qualificats i preparats que ens donen un suport que nosaltres completem amb la visió política que s’ha d’exigir als qui ocupem aquestes posicions.

A un jove que s’està formant, el que li diria és que el primer que hem de fer és trencar l’esquema preestablert que diu que una persona que no té estudis universitaris no serà una persona d’èxit. Tenim un sistema de formació professional que compta amb una inserció laboral molt elevada i l’hem de poder explicar i orientar-hi molts dels joves. Recomanaria que els joves del país es formin en el que més els ompli. Les administracions públiques hem de tenir garantir que ningú no es vegi privat d’estudiar el que més li escaigui per motius econòmics.

Entrevista realitzada per Pol Villaverde i Alejandro Paez

Més d'aquesta edició...

L’OTAN: trenquem els mites?

En un moment clau per a la seguretat europea, i ara que el debat sobre l’OTAN resorgeix amb força, repassem tres ‘mites’ populars sobre l’Aliança...

El merkelismo necesario

La estabilidad política es la piedra de toque de una democracia sana. Sin embargo, en España tenemos que conformarnos con un turnismo electoral más propio...

Crims, el “true crime” català

El dilema entre el sensacionalisme i el respecte: com es pot mantenir la intriga i el suspens per un programa quan tracta fets tràgics i...

- Més d'aquesta edició -

El merkelismo necesario

La estabilidad política es la piedra de toque de una democracia sana. Sin embargo, en España tenemos...

- Més entrevistes -

Entrevista a Toni Aira

Toni Aira és periodista, escriptor i professor especialista en Comunicació Política. Repassant la seva trajectòria, és president...

Entrevista a Mònica Terribas

Mònica Terribas és periodista i professora a la Universitat Pompeu Fabra. Comença a treballar a TV3 l’any...

PORTADA  •  NOSALTRES  •  ARXIU  •  ESCRIU  •  SEGUEIX-NOS!

© Copyright 2021 l’Universitari. Tots els drets reservats. | Desenvolupament web per Pol Villaverde