desembre 2021 / ACTUALITAT

Ciutats verdes: el repte del s.XXI

Joan Grané

Durant aquestes darreres setmanes hem pogut observar com es desenvolupava la cimera mundial pel clima, la COP-26, enguany a Glasgow. Una trobada a escala global que afronta el gran repte de contenir l’escalfament global per tal de preservar el planeta i la vida.

Tanmateix, hem pogut constatar com ni la Xina, ni Rússia, han volgut participar d’aquesta trobada de la qual n’és urgent que se’n derivin mesures valentes. Que els líders de la Xina i Rússia no hi participin, és, si més no, un fet sorprenent i insolidari, tenint en compte que són dos dels països que emeten més gasos d’efecte hivernacle. 

És evident, però, que, per assolir una transició ecològica real, cal la conscienciació i implicació de tots els estats i territoris del món. En tractar-se d’una temàtica global, urgeix una resposta global. En paral·lel, les grans ciutats han de posicionar-se i esdevenir pioneres en la transició cap a un model més sostenible, pel que fa als hàbits de la ciutadania i a la logística dins de les pròpies ciutats. 

“Que els líders de la Xina i Rússia no hi participin, és, si més no, un fet sorprenent i insolidari […]”

El gran repte del present és, sens dubte, poder garantir el futur, i és per això que l’objectiu dels nostres dies passa per canviar el model de mobilitat urbana i, alhora, la mobilitat entre les ciutats del país, així com de les ciutats a les zones rurals o menys poblades. Cal dissenyar un model de mobilitat que redueixi l’ús del cotxe, per augmentar l’ús de trens – Ferrocarrils de la Generalitat, Rodalies, Metro, etc. –, bicicletes, autobusos o altres formes de mobilitat sostenible i no-contaminant.

“[…] l’objectiu dels nostres dies passa per canviar el model de mobilitat urbana […]”

Però, per poder fer aquest gir en la política urbana, tot incentivant l’ús de vehicles no emissors de gasos contaminants, cal que les administracions apostin de valent per augmentar i millorar el transport públic. Per poder restringir l’ús del cotxe, és necessari que prèviament es completi una oferta potent i millorada de transport públic, on l’usuari viatgi més confortable, li resulti més eficient i alhora sigui conscient del bé pel planeta que està generant, o potser del mal que s’està evitant amb petites contribucions.

És per tot això, i a tall de conclusió, que crec en la necessitat d’entomar el gran repte del segle per tal de preservar el planeta i construir ciutats verdes i sostenibles on sigui més saludable viure. I el més important: que la ciutat verda és la ciutat del futur, i, sense sostenibilitat, aboquem les properes generacions a un futur negre i amb un planeta en decadència, qui sap fins on. És per això, que cal la implicació de les persones i dels països petits, com Catalunya, però és imprescindible que els grans estats, que són els més contaminants, s’hi involucrin. Amb tot això, vull remarcar la necessitat de ser conscients que la resposta a l’emergència climàtica serà global, o no serà.

Tu també tens coses a dir? Escriu a la revista

Més d'aquesta edició...

Que ballin els gegants!

De totes les velles imatges que han pres estat en l’ànima del poble, no n’hi ha cap que pugui igualar-se a la dels Gegants

Que aprendre sigui un plaer

"La inestabilitat dels horaris, la gestió constant de l’imprevist i una pedagogia que s’allunya de la reflexió: què hauria de ser aprendre? "

- Més d'aquesta edició -

Que ballin els gegants!

De totes les velles imatges que han pres estat en l’ànima del poble, no n’hi ha cap...

Que aprendre sigui un plaer

"La inestabilitat dels horaris, la gestió constant de l’imprevist i una pedagogia que s’allunya de la reflexió:...

- Recomanats -

PORTADA  •  NOSALTRES  •  ARXIU  •  ESCRIU  •  SEGUEIX-NOS!

© Copyright 2021 l’Universitari. Tots els drets reservats. | Desenvolupament web per Pol Villaverde