desembre 2022 / LA COLUMNA

Cap joguina sense nen; molts nens sense joguina

L'efecte del consumisme nadalenc sobre els infants i les famílies en condicions de precarietat

Minerva Ganivet

Per Nadal, totes les botigues vesteixen els seus aparadors de gala; i, les que es llueixen en format online, també s’encarreguen de fer que els seus anuncis siguin especialment irresistibles. Tot sembla voler ser atractiu especialment per als nens, els protagonistes principals en aquestes dates. I és que, tot fent memòria dels orígens d’aquesta tradició, ens transportem a la celebració del naixement d’un nen tan emblemàtic com el nen Jesús. Així doncs, totes les figures mítiques que cobren vida en aquesta època de l’any (com són els Reis Mags, el Tió, l’Olentzero i, fins i tot, Hoteiosho al Japó) ho fan prenent per causa als infants, sense els quals és ben dubtós que aquestes festivitats tinguessin lloc. A mesura que s’apropen les festes, hi ha menys joguines a les botigues; totes volen ràpidament. Amb tot, una gran quantitat de nens es queden sense regals al Nadal; com és possible?

Sembla gairebé inexplicable com els ullets dels nens donen l’abast als carrers per mirar els articles de cada aparador, els pobles de joguina amb persones que patinen o canten nadales, els llums de formes que encenen els carrers o els dolços i les llaminadures de les pastisseries. No obstant això, hi ha una diferència en la mirada dels nens: per a uns, tot anuncia l’arribada d’una nit màgica en què els seus desitjos es faran realitat; per altres, és un símbol de coses que són massa lluny i que guarden una felicitat de la qual són testimonis, però que els és del tot inassolible.

A Nadal es produeix un fenomen paradoxal: mentre que arreu del món hi ha productes i joguines esgotats des de finals d’octubre, organitzacions tan rellevants com Save the Children enregistren dades esfereïdores. Per exemple, que “un 35% de les famílies no podrà fer front al cost dels menjars de Nadal” o que “un terç de les llars tindrà dificultats per comprar robes d’abric. Per tant, si no es mantindran les necessitats bàsiques cobertes, s’infereix de manera clara que difícilment hi haurà lloc per a regals. Arribats a aquest punt, és inevitable preguntar-se com tot aquest món de precarietat és amagat rere una imatge de riquesa que projecten fets com l’exhauriment de joguines.

“Un 35% de les famílies no podrà fer front al cost dels menjars de Nadal […]: si no es mantindran les necessitats bàsiques cobertes, s’infereix de manera clara que difícilment hi haurà lloc per a regals.”

Aquesta pregunta, no té una única resposta. En primer lloc, part de la culpa recau en aquells a qui s’ha mencionat en un principi: els anuncis i les marques.  Els mateixos, ens creen necessitats que no tenim però a les quals sucumbim amb la creença de què ens són imprescindibles per a viure bé. D’altra banda, però, s’ha d’evitar fugir per la tangent. Hem de reconèixer en nosaltres mateixos el desig irrefrenable de comprar el millor regal possible (que normalment tendeix a ser també el més car) i com més en poguem comprar, millor.

Ambdues causes tenen un origen comú: l’oblit dels nens. Aquestes festes que tant han girat sempre al voltant dels minyons, han canviat d’objecte i ara ho fan en torn als regals. Allà on els més petits es desfan en il·lusions, els més grans veuen raons per gastar diners. Entre tantes llums i estímuls, les cares de tristor dels més petits, que saben que la realitat que presencien només poden aspirar a somiar-la, són més fàcils de fer-se invisibles. Fins i tot per a les criatures màgiques que deixen un present a cada casa, només com a símbol del record que porten de cada nen durant tot l’any. Per tal de posar-hi remei, les famílies en situacions precàries no tenen altra opció que la de demanar prèstecs; un mitjà pel qual cada cop es decideixen més espanyols (la seva demanda ha augmentat un 3,3% en el segon trimestre d’aquest 2022 segons Servimedia). Tot i explicar com s’amaga la pobresa rere dades tan elevades de consumisme, és una solució a curt terme; una serp que es mou la cua, perquè fa que les famílies s’endeutin i que la misèria només sembli desaparèixer a les festes. Acabades aquestes, es desfà l’encanteri.

Per això, estimada lectora, estimat lector, recorda. Recorda que només cal un gest, un regal en qualsevol de les seves formes, per fer saber a algú que és estimat. Tothom pot tenir regals durant el Nadal. No calen diners; només cal veure l’invisible, no oblidar-se’n; no amagar.”

Tu també tens coses a dir? Escriu a la revista

Més d'aquesta edició...

Entrevista a Núria Dunjó

Fa poc més d’un dia que, la guiniosta Núria Dunjó, recollia amb el seu equip el premi Gaudí al millor curtmetratge per Harta, dirigit per...

- Més d'aquesta edició -

- Recomanats -

Pompeu Harvard

És inevitable que a la comunitat estudiantil circulin estereotips sobre les diferents universitats del país. Els noms...

PORTADA  •  NOSALTRES  •  ARXIU  •  ESCRIU  •  SEGUEIX-NOS!

© Copyright 2022 l’Universitari. Tots els drets reservats. | Desenvolupament web per Pol Villaverde