La legalització del cànnabis, a debat

febrer 2021 / VERSUS

A favor de la legalització del cànnabis

Eloi Bribian

S’ha preguntat mai el lector per què la marihuana és il·legal? Segur que pensa que és per motius de salut, al cap i a la fi és una droga. Però llavors, per què el tabac i l’alcohol són legals? Ambdós maten i hospitalitzen a més gent que el cànnabis. Potser per motius morals? 

Per desgràcia, la resposta no té res a veure amb res d’això. Quan als anys 30 es va posar fi a la Llei Seca als Estats Units,  Harry J. Anslinger, cap de la Federal Bureau of Narcotics, es trobava en la situació en la qual o s’inventava una nova substància que el seu departament pogués perseguir, o acabarien tots al carrer. La marihuana va ser el nou cap de turc dels prohibicionistes. Ara que ja coneix la naturalesa burocràtica de la prohibició,  argumentaré per què això s’ha de canviar. 

Degut a l’espai limitat, em centraré sobretot en les raons econòmiques, que són molt clares. Si es prohibeix un producte que la gent vol consumir, apareixerà un mercat negre on aquest es podrà adquirir, agradi als legisladors o no. El benefici immediat de legalitzar la marihuana és la sortida a la superfície de l’economia submergida que aquesta genera. A Espanya, no estem parlant de pocs diners. S’espera que l’any 2025, la marihuana mogui 5.000 milions d’euros al nostre país. 

Actualment, la societat no es pot beneficiar ni d’un sol d’aquests euros. Els cultivadors i venedors no cotitzen a la Seguretat Social, les màfies no tributen l’impost de societats i els consumidors no paguen IVA. En definitiva, s’està negant l’existència d’una indústria que podria generar llocs de treball, riquesa i creixement econòmic. Si no es fa cap canvi, aquests guanys mai seran. 

Aquests són els beneficis. I els costos? Legalitzar la marihuana facilitaria el seu consum, els usuaris es multiplicarien i també ho farien les addiccions i els ingressos hospitalaris. Doncs no. Cap dada ens indica que el consum de cànnabis sigui superior als països on aquest és legal que no pas on no ho és. A més a més, en casos com el de Califòrnia, s’ha descobert que si es legalitza la marihuana, el consum d’alcohol disminueix. Cal destacar que, encara avui en dia, l’alcohol causa immensament més malalties que el cànnabis. 

Cap dada ens indica que el consum de cànnabis sigui superior als països on aquest és legal […]”

També s’ha de considerar que els recursos destinats a perseguir i castigar als consumidors de cànnabis es podrien destinar a la prevenció o a la rehabilitació. Això minimitzaria l’impacte negatiu que la substància té en la societat. Segurament l’educació sobre la marihuana és més beneficiosa que la guerra contra la marihuana. 

La balança sembla molt clara: prohibir arbitràriament el consum de la marihuana no sembla tenir gaire sentit. El món ho sap, i cada vegada més països estan movent-se cap a la seva legalització. Quant tardarem en adonar-nos-en?

En contra de la legalització del cànnabis

Pol Viñas

La legalització del consum lúdic de marihuana no es pot tractar com una qüestió individual. Hem de constatar el fet que el seu consum és clarament nociu per a la salut i que és un acte que afecta a tota la societat, i no només a l’individu. Partint d’aquí, la majoria d’arguments a favor de legalitzar-la perden tot el sentit, com es veurà a continuació.

El principal argument és que l’Estat no té la legitimitat per dir-nos què podem o què no podem consumir, encara que ens perjudiqui, ja que només nosaltres som responsables del que fem amb el nostre cos. Però això no té sentit del tot, perquè la marihuana pot tenir efectes que ens sobrepassin a nosaltres com a individus. Tenim famílies, cercles d’amistat i conciutadans que en algun moment poden patir les conseqüències de les nostres accions (accidents de trànsit, depressió, càncer, addiccions…), i no hi pensem a l’escollir lliurement. Per no parlar de fins a quin punt escollim lliurement fumar, ja que la majoria de cops ho fem només per pressió social i no havent fet un estudi de costos i beneficis. No té sentit entendre com a acte individual una cosa que té causes i conseqüències col·lectives.

Un altre argument recurrent a favor de la legalització és que aquesta beneficiaria les arques públiques. L’Estat tindria grans ingressos a través d’impostos especials i llicències de venda, els quals podria destinar alhora a fer front a les conseqüències negatives del consum de marihuana. No obstant això, no tots els ingressos generats per aquestes drogues es destinarien íntegrament a tractaments o campanyes públiques de prevenció. L’Estat es trobaria en una situació en què hauria d’alertar dels perills de fumar marihuana (o tabac, o alcohol, o jugar a la loteria, o fer apostes…) mentre que, al mateix temps, dependria econòmicament dels milers de milions d’euros que obtindria d’aquestes activitats. S’hauria de governar, doncs, en una clara situació de conflicte d’interès.

“[…] s’ha demostrat que la legalització comporta molt sovint un procés de blanqueig del narcotràfic”

Finalment, un últim argument a favor de la legalització és la lluita contra els càrtels. Això és una altra fal·làcia, ja que es poden prendre altres iniciatives, com ara la despenalització, que permetin protegir als consumidors (molts cops en situacions vulnerables), sense legalitzar, i seguir perseguint, negocis il·legals. A més, s’ha demostrat que la legalització comporta molt sovint un procés de blanqueig del narcotràfic, ja que la majoria de càrtels acaba tenint la seva filial dirigida a la venta “legal”.

La legalització de la marihuana recreativa potser acabarà essent una realitat. Ara bé, serà un cas més per il·lustrar l’externalització de costs morals i socials que estem vivint durant els últims anys. Deixar la salut pública a les mans de la responsabilitat individual no hauria de ser acceptable, i menys quan prevalen interessos econòmics.

Llegeix més articles...

Entrevista a Laura Vilagrà

Laura Vilagrà és l’actual Consellera de Presidència de Catalunya i un dels tres integrants del govern català a la taula de diàleg. Nascuda a Santpedor,...

Llegir >
Contra los partidos políticos

Escribió Rosseau en El Contrato Social: “La soberanía es el ejercicio de la voluntad general y el soberano un ser colectivo que no puede ser...

Llegir >

PORTADA  •  NOSALTRES  •  ARXIU  •  ESCRIU  •  SEGUEIX-NOS!

© Copyright 2021 l’Universitari. Tots els drets reservats. | Desenvolupament web per Pol Villaverde