febrer 2023 / ACTUALITAT

La teva (suposada) “privacitat”

Des de la filtració de dades personals a un mal ús d’aquestes. Pels que confien que tenen el control de les seves dades personals, a mi també m’agradaria creure-ho


Marcel Arbós

A mitjans del mes passat es va donar a conèixer la filtració de correus electrònics i números de telèfon vinculats a 221.524.284 comptes de Twitter. Però, els orígens d’aquesta bretxa de dades personals, es remunta el juny del 2021, quan es va extreure informació de 5,4 milions d’usuaris. Tot i haver-se solucionat la incidència fa un any (gener 2022), els hackers ja han polit aquest “paquet de dades”, com si es tractés d’un diamant, per posar-ho a la venda fa quinze dies.

És anecdòtic, doncs, que la xarxa social al·legui, després d’una “exhaustiva” investigació, que no han trobat evidències que la informació -disponible a l’engròs- dels usuaris prové dels sistemes de Twitter. En vista d’exemples recurrents com aquest, és fàcil qüestionar-se la protecció de les nostres dades. No obstant això, i com a conseqüència immediata, es pot donar per assegurada la nostra privacitat? Quins efectes té la pèrdua d’aquesta?

“[…] Generem una infinitat d’informació tenaçment perseguida per tot el mercat digital”

En primer lloc, com és àmpliament sabut, tot el que fem, diem, escrivim i visitem en línia queda registrat. És fàcil menysprear com a usuari la importància d’aquestes dades, però la comparació amb el diamant que s’ha fet anteriorment no és casual: generem una infinitat d’informació tenaçment perseguida per tot el mercat digital. Que ningú es deixi enganyar, la recopilació de certa informació personal – “galetes” en el llenguatge eufemístic – mai ha tingut l’objectiu de “millorar la vostra experiència” a la web o aplicació en qüestió, sinó que tot és amb ànim de lucre. Ras i curt, el model de negoci de Google va començar a ser viable quan els anuncis van tenir cabuda al motor de recerca.

Així doncs, les grans tecnològiques han anat perfilant el sistema fins al punt de construir perfils acurats de cada usuari. No hauria estat possible si no fos per les galetes que anem acceptant a cada lloc web, les polítiques de privacitat a les que -potser de manera forçada- expressem conformitat i la informació que ja de per si volem fer saber a través de les xarxes. No culpo a l’usuari, que volia fer un BeReal i a més de publicar la ubicació, també cedeix la foto durant trenta anys a l’aplicació.

En segon lloc, l’anterior em porta a relacionar-ho amb la privacitat, aquesta esfera interna de pensaments, reflexions i creences que ens distingeix com a persones, però que volem mantenir allunyada del coneixement públic. Aquesta, també té un vessant extern, com pot ser el fet d’actuar segons les teves creences o idees polítiques. Això és gràcies al fet que, prèviament, s’ha disposat d’un espai de privacitat per reflexionar i crear les teves pròpies idees. Per tant, es pot considerar que no s’envaeix la nostra privacitat quan se’ns “suggereixen” diferents anuncis amb un determinat -i dirigit- caire polític?

Ja va quedar palès en les eleccions estatunidenques del 2016 on, gràcies a Cambridge Analytica, es va recopilar informació de 70,6 milions d’usuaris de Facebook i, després, se’ls va anar proporcionant propaganda electoral i notícies falses. És a dir, se’ls va acabar manipulant per tal que canviessin o emfatitzessin les seves idees polítiques, un àmbit de la privacitat. És el que se’n diu microfocalització: es crea una cambra de ressonància amb les idees inicials de l’usuari i es va retroalimentant, sense que existeixi la possibilitat de debat o de contrast. Per tant, passant a l’acció, en una democràcia escullen lliurement els ciutadans o les empreses amb poder?

La microfocalització: “es crea una cambra de ressonància amb les idees inicials de l’usuari i es va retroalimentant, sense que existeixi la possibilitat de debat o de contrast”

Dues breus conclusions es poden extreure. Primerament, la privacitat és un dret de l’individu, però és responsabilitat de tota la societat -inclosos Estats i UE. Escepticisme i astúcia poden ser necessaris. Segonament, els usuaris hem de ser els propietaris de les nostres dades i controlar-ne l’abast. Tecnologia i avenç sí, però no amb l’statu quo controlat per unes poques i poderoses empreses que violen repetidament la nostra privacitat, essència de la llibertat.

Tu també tens coses a dir? Escriu a la revista

Més d’aquesta edició…


Entrevista a Núria Dunjó

Fa poc més d’un dia que, la guiniosta Núria Dunjó, recollia amb el seu equip el premi Gaudí al millor curtmetratge per Harta, dirigit per…

– Més d’aquesta edició –

– Recomanats –

Que ballin els gegants!

De totes les velles imatges que han pres estat en l’ànima del poble, no n’hi ha cap…

Tempus fugit

L’oblit del temps en el neguit del dia a dia. Temps que poques vegades prenem consciència d’on…


PORTADA  •  NOSALTRES  •  ARXIU  •  ESCRIU  •  SEGUEIX-NOS!

© Copyright 2022 l’Universitari. Tots els drets reservats. | Desenvolupament web per Pol Villaverde