La gestació subrogada, a debat

gener 2021 / VERSUS

A favor de la gestació subrogada

Fausto De Felice

La gestación subrogada es la práctica controvertida de que una mujer dé a luz para otra pareja, progenitores biológicos del bebé. Es tan polémica que, en muchos países, es un servicio alegal y, a nivel europeo, hay una diversidad amplia. Aunque existe esta situación semiilegal y ambigua con la maternidad subrogada, debería ser legal con tal de defender la libertad individual, la seguridad colectiva y la prosperidad económica. 

“[…] cualquier adulto es libre […] de hacer lo que desee con su cuerpo si tal decisión no limita la libertad de otra persona”

En primer lugar, cualquier adulto es libre de trabajar en lo que quiera y de hacer lo que desee con su cuerpo si tal decisión no limita la libertad de otra persona. Si hay personas que trabajan en la industria pornográfica o que interrumpen el embarazo, también podría haber personas que se dedican de manera altruista a la gestación subrogada.  

En segundo lugar, al gobierno le corresponde buscar el beneficio social y encontrar mecanismos para preservar la vida y promover el bien común de los ciudadanos. Mediante la legalización, la maternidad subrogada se podría convertir en una práctica regulada y se podría promocionar la seguridad de las personas involucradas. Por ejemplo, legalizar la gestación subrogada y apoyar normativamente a sus participantes eliminaría que muchas parejas, tanto si son del mismo sexo como no, tengan que cruzar fronteras para ir a países menos desarrollados para solicitar este servicio a “organizaciones opacas” que explotan mujeres desfavorecidas típicamente asociadas con este negocio. 

En tercer lugar, la legalización de la gestación subrogada sería un avance ético y aportaría beneficio económico al Estado. 

Por un lado, la gestación subrogada sería un trabajo que permitiría ciertos derechos a las participantes que, mayoritariamente, son mujeres de clase no acomodada. Incluso, mediante un contrato temporal con un sueldo adecuado que dure para el período de la gestación, estas personas podrían favorecerse de todos beneficios y derechos como cualquier otro trabajador.  

Por otro lado, si se legalizara la gestación subrogada, se recaudarían impuestos para mejorar el Estado del Bienestar y se fomentaría dar trabajo en el mismo país de residencia, ya que las mujeres contratadas tendrían que ser obligatoriamente residentes legales. Asimismo, los impuestos en este tipo de servicio y la cotización a la Seguridad Social mejorarían la recaudación del Estado para invertirlos en otros bienes y servicios sociales. 

Existe una realidad invisible porque está aumentando la demanda de gestación subrogada. El intercambio de dicho servicio debería ser legal, regulado, garantizando los derechos laborales y protegiendo de estigma a los participantes. Además, la legalidad de los procesos para la gestación subrogada aumentaría la seguridad de la sociedad y beneficiaría a toda la comunidad. 

En contra de la gestació subrogada

Sofia Wainsztein

La gestació subrogada és una pràctica que ha creat molta controvèrsia en els últims anys, tant a nivell espanyol com internacional. Malgrat que a Espanya està prohibida sota la Llei de Tècniques de Reproducció Assistida, és legal viatjar a un altre país per tenir un fill mitjançant aquest “tractament”. D’aquesta manera, s’estima que entre els anys 2010 i 2016 es van concebre gairebé mil naixements per gestació subrogada de parelles espanyoles a altres països (tal com assenyala el Ministeri d’Assumptes Exteriors). Però el que pot semblar una alternativa viable per a parelles o persones solteres que, per una raó o altra, no puguin tenir fills és en realitat una pràctica ètica i moralment molt qüestionable.

El principal argument que utilitza la gent a favor de la gestació subrogada és que qui lloga el seu ventre ho fa per voluntat pròpia, que ningú obliga a ningú a gestar un fill per a una tercera persona, però això és simplement una fal·làcia. Aquesta explicació utòpica recau en el mite de la llibertat d’elecció, que intenta legitimar totes aquestes pràctiques que atempten contra la llibertat de la dona. El sistema neoliberal en el qual vivim està obsessionat en fer-nos creure que, igual que amb la prostitució, aquestes dones entren en el negoci perquè així ho desitjaren, quan en realitat es troben obligades, en la majoria de casos per la seva situació econòmica. És erroni pensar que com ningú les obliga directament a fer-ho són lliures d’escollir. Perquè no és llibertat si l’alternativa que et queda és pitjor.

“Perquè no és llibertat si l’alternativa que et queda és pitjor”

A més, estem parlant d’un negoci que beneficia principalment a les elits, que són les que es poden permetre pagar entre 35.000 i 150.000 euros, a costa de les dones de classe més baixa o amb menys recursos. De nou, el sistema ens ha fet creure que podem satisfer tots els nostres desitjos si tenim els mitjans, és a dir, els diners per fer-ho, independentment del patiment dels altres. Altrament, estem tractant el cos de la dona com a un objecte, com a un mer recipient en el qual gestar un fill. Això no és res més que la mercantilització del cos de la gestant.

I si els ventres de lloguer fossin l’única alternativa possible per a parelles infèrtils o dones i homes solters, encara es podria raonar aquest mètode com a alternativa possible. Però no és el cas; arreu del món hi ha milers de nens i nenes en adopció esperant a ser acollits per una família, i aquest nombre no fa més que créixer any rere any. Acabar amb la gestació subrogada és una qüestió feminista i de lluita de classes, i hauria d’estar prohibida a nivell global.

Llegeix més articles...

Entrevista a Laura Vilagrà

Laura Vilagrà és l’actual Consellera de Presidència de Catalunya i un dels tres integrants del govern català a la taula de diàleg. Nascuda a Santpedor,...

Llegir >
Contra los partidos políticos

Escribió Rosseau en El Contrato Social: “La soberanía es el ejercicio de la voluntad general y el soberano un ser colectivo que no puede ser...

Llegir >

PORTADA  •  NOSALTRES  •  ARXIU  •  ESCRIU  •  SEGUEIX-NOS!

© Copyright 2020 l’Universitari. Tots els drets reservats. | Desenvolupament web per Pol Villaverde