gener 2022 / ENTREVISTA

Entrevista a

Maribel Meléndez

Maribel Meléndez és actualment la Directora Corporativa del Futbol Club Barcelona. Compta amb una àmplia experiència en diversos sectors incloent el de l’auditoria (quatre anys com a Senior Manager d’Ernst & Young), l’immobiliari (quinze anys com a “Corporate Director” de Layetana) i el de la banca (set anys com a CFO de “La Caixa Building Center”). Tots ells sectors històricament masculins en els quals ha aconseguit trencar el sostre de vidre. Ens rep al Camp Nou on, després de fer-nos un tour per les instal·lacions, ens parla de la seva trajectòria professional i ens explica quina visió té pel futur del Barça.

Comencem pel principi. Un cop va acabar la carrera va iniciar-se al sector de l’auditoria a una de les “Big Four”, quins avantatges creu que li va donar fer-ho? Ho recomanaria?

Després d’acabar la carrera, vaig començar a treballar en una Big Four a Anglaterra. Per mi era important tenir una experiència internacional i sortir una mica del que veia al meu dia a dia, però quan estudiava això era difícil. Vaig començar en una auditoria, però al cap de quatre anys vaig entrar al departament de “M&A, allò que avui li diuen “Transaction Support” o “Due Diligence”. Treballar-hi va ser una formació brutal, aprofundint en la sensibilitat amb les dates d’entrega i la importància d’arribar a conclusions. Em va donar una visió global de l’àmbit de l’empresa, de diferents sectors, d’estils de “management” i de com tractar amb les persones. Una cosa molt bona de les “Big Four” i difícil de trobar en altres empreses és la relació que desenvolupes amb els companys de la teva promoció. 

Sé que avui en dia l’experiència d’auditoria està una mica denigrada, i és una llàstima perquè tu pots estar al sector un any o dos (tot i que jo et recomanaria estar-hi tres anys com a mínim per arribar a ser sènior), i a partir d’allà volar.

Com a especialista del “Real Estate”, com creu que ha canviat aquest mercat en els darrers quinze anys?

Jo vaig entrar al “Real Estate” quan el “boom” estava per arribar, i vaig marxar després de la crisi. He viscut els millors anys del sector, el creixement, la diversificació de serveis i finalment l’ajust que va patir a la caiguda. 

Al principi, quan les entitats financeres donaven crèdits a interessos baixos, de fins a un 120% del valor dels immobles, els preus pujaven artificialment. La gent no compra en funció del valor de l’immoble sinó de la seva capacitat d’endeutar-se i tot això és que ens va portar a la crisi.

Avui dia però, el sector és més conscient de les seves debilitats i la seva dependència del sector financer. És un sector molt més seriós, professional i molt més innovador quant a productes. Els immobles de fa vint o vint-i-cinc anys eren només pisos, oficines i hotels. Avui el sector especialitza molt més el producte a les necessitats d’un client més segmentat.

Com canviarà en els propers quinze anys?

Espero que es mantinguin les coses bones (riu). Aquest pas cap a nous productes crec que s’incrementarà molt més, pendent de com afecti la COVID-19 als hàbits de la gent. Al principi de la pandèmia semblava que ja no hi hauria oficines. Ara veiem que sí que n’hi haurà, però que ja no seran iguals, i els pisos tampoc.

Ha triomfat en sectors històricament masculins (banca, “Real Estate”). Quina és la clau del seu èxit?

Treball. És a dir, siguis el que siguis la clau sempre va lligada amb el treball que hi dediquis i la imaginació en trobar solucions als problemes. No et pots enfonsar, has de ser innovador, buscar nous punts de vista i tirar endavant amb valentia. Havent estat dins el món del “Real Estate” i la banca, tradicionalment masculins, crec que has de treballar sense pensar que t’enfontes a un límit de gènere. 

Malauradament, en el meu cas va ser necessària una certa masculinització de l’actitud. No és una masculinització física, sinó de la manera de parlar, d’afrontar els problemes o de ser més dur davant de determinades situacions. Vint-i-cinc anys enrere havies de demostrar que eres “igual que ells”, avui això ja no passa. Ara tinc una perspectiva que emfatitza característiques més femenines que, per exemple, destaquen la importància de la persona dins del seu lloc de treball. 

Ha notat un canvi en els últims anys?

Sí, jo crec que el món professional actual és molt més obert i integrador vers les dones. Això t’ajuda, però no vol dir que en determinades situacions o condicions sigui fruit d’estratègies de màrqueting. Avui dia tothom compta quantes dones hi ha a les posicions de direcció. Jo sempre dic que això de les quotes no m’agrada, aquestes decisions s’han de basar en les teves aptituds de treball. No em comptis quantes dones hi ha al comitè de direcció, promou a les persones bones sense considerar si són homes o dones.

“No em comptis quantes dones hi ha al comitè de direcció, promou a les persones bones sense considerar si són homes o dones.”

Si hagués de triar un aprenentatge de cada lloc on ha estat, quins triaria?

De l’auditoria, el treball en equip i la formació, fonamentalment, però també aprendre a posar-me en les sabates de l’altre. Quan compràvem una empresa, no només havíem d’entendre el seu valor econòmic, sinó també el valor intrínsec i personal que l’equip de gestió estava portant, i com aquest canvi podria impactar en el futur negoci. 

Amb l’immobiliari, vaig aprendre sobre la innovació en el producte. Vaig entrar pensant que consistiria a ser una constructora, i em vaig adonar que no és així: és un sector meravellós que integra transversalment diverses àrees essencials. Parlem de construcció, arquitectura i disseny, decoració, finances… i això té un llegat molt important a la ciutat. 

De CaixaBank vaig aprendre’n el rigor. A les empreses que cotitzen, apareixen uns aspectes molt rellevants com ara el governance. També vaig aprendre la importància dels valors. CaixaBank em va mostrar com els beneficis es poden entregar a la Fundació (La Caixa) i com tenen una causa final més enllà del benefici dels accionistes.

Això també passa al Barça?

Al principi em va deixar descol·locada perquè només arribar et diuen “és un orgull, treballar aquí”, et mostren un ADN que no tenen altres empreses. Aquest és un projecte que té molta història lligada amb la ciutat de Barcelona. Això crea una sensació d’orgull i de responsabilitat. El Barça té més de 1000 treballadors, però més que una empresa, és un club, i aquesta ànima de club no es perd. Els socis, que poden ser els teus pares o els teus avis, tenen un trosset petit del Club i nosaltres tenim també una responsabilitat envers ells. 

Aquí he après l’impacte que pot tenir la falta de governance. El lideratge ha de ser clar, amb una visió i una meta a llarg  termini, i sense això una companyia es pot enfonsar fàcilment. 

Què la va enamorar per formar part d’aquesta nova aventura al FCB?

Deixar un llegat en una empresa que és transcendental per a la ciutat de Barcelona i les ganes de canviar les coses al club. 

Per aquells lectors que no estiguin familiaritzats amb l’argot del món empresarial, què fa exactament una Directora Corporativa?

Una Directora Corporativa gestiona les àrees transversals de suport del Club. Sempre dic que soc una “fontanera”, que controlo la maquinària. Això consisteix a una part no-operativa, que inclou tenir finançament, tenir oficines, controlar el patrimoni, que es firmin els contractes, que es mitiguin els riscos… Un dels projectes de l’àrea de patrimoni (suport) és el Nou Espai Barça. És un projecte tan gran que s’ha convertit en un projecte estratègic que toca totes les àrees transversals. També hi ha una part operativa, on trobem operacions relacionades amb les instal·lacions (tant logístiques com de manteniment), però també fora d’elles, en cas de desplaçaments quan l’equip juga fora. Això també inclou temes de seguretat i d’auditoria interna. Fora de la meva gestió queden les àrees d’esport i les comercials. 

Quins reptes estratègics afronta el Club avui en dia?

La seva sostenibilitat econòmica/financera. És a dir, trobar estabilitat amb els ingressos, assegurar una estructura de costos estable i equilibrada respecte als ingressos. És important no dependre tant dels ingressos a curt termini perquè aquests depenen de factors externs. Fins ara tots ells anaven directes als salaris del primer equip que són costos fixos i això ha estat un greu problema. Lluitem per un EBITDA positiu, i també estem treballant a transformar el deute a curt termini en llarg per guanyar temps. Una altra branca del pla estratègic busca continuar sent capdavanters, som un club pioner en moltes coses i això no ho podem perdre perquè és part de la marca del club.

Com descriuria la manera en la qual es van trobar el club després de la gestió econòmica de l’anterior junta directiva?

M’ha sorprès la dificultat en la gestió degut a processos molt complicats, dificultat en la presa de decisions i el fet que tot va molt més lent comparat amb altres empreses. El club té unes dinàmiques internes que costa canviar i això suposa una dificultat afegida. També és cert que quan tens un accionista tan diversificat com el soci, que està lluny de l’activitat econòmica, costa una mica integrar la seva visió en les decisions econòmiques.

Com es conviu en una empresa que rep atenció partit rere partit?

Els primers mesos volia que comencessin els partits perquè sinó tota la mirada requeia sobre les oficines. Els gols no arriben per sort, arriben perquè es treballa i el que estem veient és que cal reforçar elements com La Masia, la formació i com es cuida els esportistes. Són valors que havien estat a la casa, però que s’han anat difuminant i cal que tornin. És evident que quan el club funciona esportivament, tot és més fàcil. 

“[…] cal reforçar elements com La Masia, la formació i com es cuida els esportistes. Són valors que havien estat a la casa, però que s’han anat difuminant i cal que tornin.”

Què li diria a un estudiant de la UPF que vulgui treballar al FCB en un futur?

Que hi ha molta feina. És un lloc on treballes amb molta il·lusió, i per això és difícil anar a les oficines l’endemà que el Barça perdi. Aquesta combinació entre la passió per l’esport i la vida professional és un repte fantàstic.

Quin esport prefereix, l’handbol, el futbol, futbol sala, hoquei o bàsquet?

Cada esport té alguna cosa que em crida. M’agrada la passió que transmet futbol, el Camp Nou ple de gent i l’èpica que l’envolta. L’handbol em sembla un esport molt físic, molt similar al rugbi. Combina la potència  amb la complementarietat entre els jugadors, és un exemple d’esperit d’equip. No havia vist mai l’hoquei i els jugadors semblen ballarines que juguen amb una pilota molt petita. Encara no he vist massa “FutSal” i, per últim, el bàsquet és molt maco, molt artístic, però em posa molt nerviosa.

És més de mar o de muntanya?

De mar. Aquí el tenim molt a prop i em sembla molt relaxant quan està tranquil i emocionant que pugui canviar en qualsevol moment. M’encanta la seva capacitat de canviar i adaptar-se.

Què fa Maribel Meléndez els caps de setmana?

Des que estic al Barça, vinc a veure molts partits (riu). Faig molta vida de família, el dia a dia és dur així que el cap de setmana el dedico a ells, amics i a una bona ampolla de vi.

Entrevista realitzada per Abdon Vilà i Martí Serra.

Més d'aquesta edició...

L’OTAN: trenquem els mites?

En un moment clau per a la seguretat europea, i ara que el debat sobre l’OTAN resorgeix amb força, repassem tres ‘mites’ populars sobre l’Aliança...

El merkelismo necesario

La estabilidad política es la piedra de toque de una democracia sana. Sin embargo, en España tenemos que conformarnos con un turnismo electoral más propio...

Crims, el “true crime” català

El dilema entre el sensacionalisme i el respecte: com es pot mantenir la intriga i el suspens per un programa quan tracta fets tràgics i...

- Més d'aquesta edició -

El merkelismo necesario

La estabilidad política es la piedra de toque de una democracia sana. Sin embargo, en España tenemos...

- Més entrevistes -

Entrevista a Maribel Meléndez

Maribel Meléndez és actualment la directora corporativa del Futbol Club Barcelona. Compta amb una àmplia experiència en...

PORTADA  •  NOSALTRES  •  ARXIU  •  ESCRIU  •  SEGUEIX-NOS!

© Copyright 2021 l’Universitari. Tots els drets reservats. | Desenvolupament web per Pol Villaverde