En què consisteix el Grau de Global Studies i quins àmbits agrupa?

Es tracta d’un grau interdisciplinari que inclou cinc facultats de la Pompeu, les facultats de Comunicació, Dret, Polítiques, Economia i Humanitats. Val a dir que amb el pes de les llengües al grau, el departament de traducció també està involucrat indirectament. A diferència dels graus en Relacions Internacionals, que estan molt més enfocats a les ciències polítiques i el dret, Global Studies inclou molts altres aspectes de la globalització: organitzacions no governamentals, temes ambientals, pandèmies, etc.

Quin diria que és el perfil estàndard d’un o d’una alumna de Global Studies?

Es tracta de gent que parla bé idiomes, amb un interès per aprendre sobre les relacions supranacionals i per treballar en qualsevol àmbit internacional, com per exemple ONGs, institucions globals, etc. També es tracta de gent amb un gran interès per viatjar i veure món. 

Quin va ser el seu paper en la creació i disseny del Grau? D’on va sorgir la idea? (Sabem que va tenir un cert paper a l’hora de la creació i el disseny d’aquest grau…)

No et creguis, jo vaig entrar quan ja estava gairebé del tot dissenyat. La persona que va tenir un paper molt important en el disseny d’aquest grau va ser en Pablo Pareja. Un cop dissenyat, la Universitat buscava un coordinador del grau que fos d’humanitats, ja que el grau es va associar a aquesta facultat per qüestions estratègiques, no pas pel pes d’humanitats en el contingut del grau. Jo m’hi vaig presentar voluntari i des d’un any abans de l’inici de la primera promoció, en sóc el Coordinador.

“que som una mena de progres però que no fem res”. Tot aquest xup xup ja me’l conec.

Com és un dia a l’oficina gestionant Global Studies?

És molt divertit, cada dia passa alguna cosa. Sé perfectament que som controvertits, que ens critiquen a mitja Universitat, no només els estudiants sinó també els professors: “que som la nineta dels ulls de la Universitat”, “que som els consentits”… I després “que som una mena de progres però que no fem res”. Tot aquest xup xup ja me’l conec.

El fet que gairebé la meitat dels estudiants del grau siguin de procedència de fora de la Unió Europea provoca molts maldecaps. Ara amb la Pandèmia, la mobilitat internacional està presentant problemes, però també el trimestre passat amb els aldarulls a Hong Kong ens vam veure obligats a repatriar estudiants. L’any anterior vam tenir problemes per les armilles grogues a París… Donat l’alt nombre d’estudiants de fora i l’oferta d’intercanvi, sempre que està passant alguna cosa al món, ens afecta d’alguna manera. El dia a dia és com el de qualsevol altre grau amb la complicació que hi ha 5 facultats implicades, les quals s’han de coordinar.

Ara que comentava això de la convergència d’estudiants de tot el món, creu que afecta la dinàmica de grup?

Totalment, i aquesta és una de les raons per les quals fem viatges, d’entre altres activitats (motiu que desperta tantes envegetes). La raó d’aquests és crear la dinàmica de grup donat que en anys anteriors ens havíem trobat amb què la classe es dividia entre els locals i els internacionals. Fem activitats que barregin els dos grups amb l’objectiu que es creïn amistats i treballin tots junts.

Aquests viatges tenen una vinculació directa amb l’experiència universitària quant a matèria de la carrera?

Els viatges estan integrats. Aquests estan lligats a assignatures que s’estan cursant, i per tant no són lúdics. Ells en fan molts de lúdics, però en aquests no em conviden…

Insistint en aquest tema, de vegades es comenta que certes parts de la classe no se’ls poden permetre, creu que estan a l’abast de tothom? 

Per aquest tema sempre hem rebut crítica. No tant per part dels estudiants locals, però sobretot tenint en compte que hi ha gent amb situacions realment precàries. Hem intentat de totes les formes que hi haguera diners perquè hi poguessin participar sense problema. Normalment el que ha de pagar l’estudiant quan surt fora és poc, ja que busquem opcions perquè d’entrada sigui assequible. En els casos en què algú no té diners per participar-hi, busquem alguna solució. 

Global és l’únic grau de tres anys a la Universitat, creu que aquest temps és suficient per abastar les múltiples i diverses àrees de coneixement que engloba?

Posem-ho del revés, tu creus que en el quart any s’aprèn molt més?

A Global, no va ser decisió meva i de fet hi havia un pla per fer el grau en quatre anys. El principal motiu va ser la necessitat de captar estudiants internacionalment i per fer-ho ens havíem d’adaptar als graus de tres anys que ja funcionen a Europa.

Pedagògicament per mi és més interessant així, ara bé, és una visió que aquí a Espanya o Catalunya encara no acaba d’agradar.

La veritat és que han passat a fer màsters sense cap problema. Són estudiants molt bons…

Potser això dóna peu a què els estudiants s’especialitzin més en l’àmbit que més els interessa…

Amb un grau com aquest que és tan interdisciplinari és molt millor  que acabin la part general en tres anys i que després s’especialitzin en el que realment els interessa estenent l’etapa formativa.

La veritat és que han passat a fer màsters sense cap problema. Són estudiants molt bons, amb una nota de tall molt alta i amb un alt grau de professionalitat. Quan acaben la carrera, aviat demanen beques per anar a fer màsters d’arreu del món, tot i que també a Barcelona. 

 Quin exemple posaria com a sortida professional del grau?

L’exemple d’estudiant del qual estic més content, va entrar a través de les places per estudiants de més de vint-i-cinc anys. Havia nascut a Argentina i havia estat a l’exèrcit. Global era la seva manera d’aconseguir el visat, com a estudiant. Va anar a fer la mobilitat a Tunísia i fa poc ens va trucar perquè l’havien contractat a una empresa valenciana per fer l’expansió comercial d’un producte a tota Àfrica. Necessitaven algú amb les capacitats i els coneixements de resoldre problemes de logística a llocs estranys. Per mi aquest és un cas d’èxit.

La gent que entra té talent, i és natural que acabin essent personalitats importants en el futur. Quan arriba algú que tenia una situació professional limitada i fa aquest salt, és quan estem molt contents. Per altra banda, cal destacar que la majoria opten per fer màsters.

Tornant al tema de la controvèrsia que hi ha amb la carrera, conserva alguna anècdota o experiència al respecte que li agradi rememorar?

Ens han criticat per moltes bandes, i amb la Teresa Monllau ens hem fet costat donat que ella també ho pateix molt amb els d’IBE. Som les dues carreres que van en paral·lel, tot i que els els de IBE que són els que tenen més rivalitats amb els de Global. La realitat és que hi ha hagut estudiants que s’han canviat d’una carrera a l’altra en les dues direccions. Són perfils professionals molt similars amb enfocaments diferents. Global amb temes d’humanitarisme, cultura i relacions internacionals, i IBE amb una perspectiva més econòmica.

I vostè, va estudiar Geografia, oi?

Exacte, a la UAB…

I si hagués pogut estudiar Global ho hauria fet?

He anat construint el grau que m’hagués agradat estudiar. Abans no hi era la possibilitat de copar moltes branques. L’afegit dels viatges i els idiomes també són un valor que m’hagués agradat tenir. És a dir, sí, jo hagués estudiat Global.

He anat construint el grau que m’hagués agradat estudiar.

Passem a parlar de com ha afectat la situació actual a la mobilitat aquest any. Com han gestionat la tornada dels estudiants?

Hi ha hagut tota mena de problemes i hem rebut queixes sobre com hem reaccionat en alguns casos. Des de principis de gener ja vam començar a retornar estudiants que estaven a la Xina. Després de Corea, Japó i finalment la UE i Amèrica. La majoria els han donat l’opció d’acabar el curs en línia des d’aquí. L’any vinent, de manera excepcional, els permetrem graduar-se sense haver fet la mobilitat internacional.

No es mantindrà llavors la mobilitat obligatòria?

Intentem parlar constantment amb els estudiants. Després de fer-los una enquesta vam decidir donar-los l’opció de graduar-se sense fer la mobilitat internacional, però amb un afegit en el Treball de Fi de Grau lligat al seu país de destí. 

A l’enquesta van expressar que volien continuar amb els intercanvis i estem considerant tota mena de solucions personalitzades perquè la situació afecti mínimament als alumnes. Tanmateix, nosaltres ens estimem més que si no poden fer la mobilitat tal com estava prevista, es quedin aquí donat que no podem garantir que aquesta sigui normal inclús dintre d’un any.

Entrevista realitzada per Martí Rosssell i Anna Peláez