juliol 2022 / CULTURA

Conclou el Curs d'Esperanto a la Pompeu Fabra

Uns 30 alumnes de la UPF han pogut aprendre la llengua internacional. Què és i per a què serveix l’esperanto?

Jordi Calafí

El passat mes de maig va tenir lloc a la UPF una iniciativa ben inusual: un Curs d’Esperanto! A molts els pot resultar ben estrany sentir a parlar de l’Esperanto i ben segur que més d’un s’assabenti per primer cop de l’existència d’aquesta llengua. O pitjor, que es pensi que està morta —el més freqüent—.

Però, què és l’Esperanto? Es tracta de l’idioma artificial amb més parlants del món. Inventat el 1887 per l’oftalmòleg polonès Ludwig L. Zamenhof, estava pensat per ser la segona llengua de tothom, de caràcter auxiliar i per facilitar la comunicació internacional. Zamenhof va néixer al que llavors era Prússia, una zona del continent on es parlava alemany, polonès, rus i ja que ell era jueu, també dominava l’hebreu i el jiddisch. És a dir, a la seva consulta havia d’atendre diàriament clients que li parlaven en cinc o sis idiomes. Per fer front a aquesta problemàtica quotidiana, L. Zamenhof va idear un idioma neutral i fàcil d’aprendre, perquè la humanitat es pogués comunicar eliminant les barreres lingüístiques d’una forma justa.

“[…] una llengua summament fàcil d’estudiar, fins a 10 cops més ràpid d’aprendre que qualsevol altre idioma.”

Zamenhof va estructurar l’Esperanto en 16 regles gramaticals bàsiques, sense excepcions ni irregularitats. Va dedicar anys a llegir manuals d’aprenentatge de diversos idiomes i va intentar barrejar les gramàtiques que aprenia per compactar-les i trobar el punt en comú en totes elles. La majoria del lèxic prové de llengües romàniques, eslaves i germàniques. Es tracta, doncs, d’una llengua summament fàcil d’estudiar, fins a 10 cops més ràpid d’aprendre que qualsevol altre idioma. Per exemple, si per poder parlar fluidament alemany es necessiten al voltant de 2000 hores de classe, per aprendre esperanto només se’n necessita un total de 150. És una gran eina tant per a la gent que li té por als idiomes —que de seguit veu que s’aprèn de pressa i s’encoratja a saber-ne més—, com per a aquells que desitgen estudiar-ne molts —ja que aprendre altres gramàtiques és més fàcil partint de l’Esperanto—.

Cartell del Curs d’Esperanto de la UPF

I quina utilitat pot tenir avui en dia aquest idioma? Per això no està l’anglès ja? Bé, aprendre aquesta llengua d’abast global obre un munt de portes, segurament desconegudes: contactes arreu del món, trobades internacionals, programes d’intercanvi subvencionats, etc. Cal destacar la immensa comunitat que hi ha al voltant de l’idioma. L’Organització Mundial de Joves Esperantistes (TEJO) —branca juvenil de l’Associació Universal d’Esperanto (UEA)— augmenta exponencialment el nombre de socis cada any i organitza nombrosos esdeveniments —festivals, trobades, concursos, voluntariats— que reben grans ajuts econòmics del Consell d’Europa, entre d’altres. En aquestes trobades internacionals es fan amistats que perduren tota la vida i en cas de ser un estudiant amb vocació global, aquests contactes valen or.

“[…] els estudiants han pogut comprovar que viu està l’Esperanto i que interessant pot arribar a ser aquest món tan desconegut.”

El curs ha estat tot un èxit. No només pel nombre d’inscrits —30 persones—, sinó perquè a través de nombroses activitats dinàmiques com, per exemple videoconferències amb esperantistes de Corea, Iran i la visita d’una companya de Finlàndia, els estudiants han pogut comprovar que viu està l’Esperanto i que interessant pot arribar a ser aquest món tan desconegut. En tenir una gramàtica tan i tan simple, en un mes hem pogut veure gairebé totes les regles fonamentals i parlar-lo encara que sigui de forma bàsica. Només el primer dia, ja vam aprendre totes les conjugacions, els pronoms personals, possessius… El que en una llengua normal ens portaria mesos i anys, en l’Esperanto en vam tenir prou amb la primera hora i mitja. Molts alumnes van descobrir una comunitat internacional, oberta i molt útil de cara al jovent. La intenció és no perdre el vincle amb l’idioma i crear un grup de gent de la UPF interessada i organitzar trobades per poder-lo practicar a la Universitat, a banda dels nombrosos actes que organitza KEJ (Joventut Catalana d’Esperanto). De moment, del grup de 15 catalans que acudirà al Congrés Internacional de Joves Esperantistes (IJK) celebrat a Holanda, cinc són estudiants de la Pompeu. En aquests esdeveniments internacionals, hi ve gent de tots els continents i descobreixes noves cultures, noves parles, nous menjars… Sens dubte una sensació única!

Encara que no hàgiu fet el curs, us animo que aprengueu aquesta llengua i que comproveu la rapidesa que comporta estudiar-la. A la xarxa hi ha nombrosos cursos en línia —Duolingo, Kurso Kape, lernu.net— a través dels quals podeu endinsar-vos en aquesta comunitat diversa i rica. Lernu esperanto karaj amikoj.

Tu també tens coses a dir? Escriu a la revista

Més d'aquesta edició...

- Més d'aquesta edició -

- Recomanats -

La força d’un equip

Quan tens gent en un equip, les victòries es multipliquen i les derrotes es divideixen.

PORTADA  •  NOSALTRES  •  ARXIU  •  ESCRIU  •  SEGUEIX-NOS!

© Copyright 2022 l’Universitari. Tots els drets reservats. | Desenvolupament web per Pol Villaverde