Els creuers a Barcelona, a debat

juliol 2022 / VERSUS

A favor dels creuers a Barcelona

Sergi Asensio

Algú s’imagina que prohibíssim la meitat de l’agricultura de Catalunya? Qui no s’escandalitzaria perquè, per ordre del govern, s’hagués de tancar Ikea i se n’haguessin d’acomiadar els 9.000 treballadors i treballadores a tota Espanya? Doncs aplicar aquestes dues polítiques alhora tindria les mateixes conseqüències que si prohibíssim els creuers a Barcelona, la reducció de 1.083 milions d’euros a l’any de facturació i la destrucció de més de 9.000 llocs de feina al sector del turisme, segons dades del Port de Barcelona.

Ara bé, això ha de voler dir, necessàriament, que no podem entrar a valorar de cap manera una regulació del sector dels creuers a Barcelona, com s’ha fet a Palma de Mallorca o Venècia? Rotundament no. El que sí que vol dir és que l’anàlisi que fem ha de ser de la situació en general i no podem quedar-nos enquistats en el dogma que cal prohibir totalment els creuers perquè contaminen molt i els visitants que hi venen aporten poc valor afegit. Sobretot, perquè, com veurem amb dades més endavant, és fals, com a mínim en part.

Nombre total de passatgers de creuers per any a Barcelona. Sergio Asensio. Font: Port de Barcelona i Ajuntament de Barcelona

Anem a pams: l’any 2019, el sector dels creuers va atraure 3.137.978 turistes a Barcelona, segons dades de l’Ajuntament i el port de la ciutat. Aquell mateix any, que és el de referència per no estar afectat per la COVID-19 i que, alhora, va ser un any rècord en l’arribada de turistes per creuers a Barcelona, la Ciutat Comtal va rebre 11.977.277 visitants, segons dades de l’Ajuntament. Per tant, els creuers van portar un 26,11% dels turistes a Barcelona, la qual cosa vol dir que, a part de representar un gran sector en l’àmbit econòmic i donar feina a moltes persones directament i indirectament, la prohibició dels creuers també representaria un descens important del nombre de turistes que rep la ciutat.

Un argument que sovint fan servir els partidaris d’una prohibició dels creuers a la ciutat és que el turista que ve a Barcelona amb creuer és de poc valor afegit i que genera uns ingressos molt reduïts per a la ciutat. Un estudi fet per la UB l’any 2016 desmunta aquest argument mostrant que, mentre que la mitjana de la despesa a la ciutat en un dia d’un creuerista és de 230 €, la despesa del turista d’oci és de 76 €.

“[…] els creuers van portar un 26,11% dels turistes a Barcelona […]”

Un altre argument sovint al·legat pels partidaris de la prohibició d’aquest mètode de viatge és l’emissió de gasos contaminants que aquests grans vaixells desprenen quan són a port, cosa que genera una gran pol·lució a l’aire de la ciutat. És evident que això juga molt en contra dels creuers, però, quina és l’alternativa? Que els turistes vinguin en avió, cosa que generaria majors emissions? Que vinguin en cotxe? Que no vinguin directament i la ciutat perdi un 25% dels turistes? Jo crec que no són opcions viables, tant perquè aconseguirem l’objectiu contrari —les emissions augmentaran en fer servir l’avió o el cotxe—, o perquè provocarem un daltabaix econòmic pràcticament insuportable per una ciutat que viu, en gran part, del turisme.

De tota manera, aquest darrer punt, que centra molt sovint el debat actualment, molt probablement no serà un factor important en el mitjà i llarg termini. De la mateixa manera que passa en el sector de l’automoció, el sector dels creuers està fent, i ha de fer amb una major intensitat de cara al futur, una aposta per la innovació tecnològica per tal de reduir, o inclús eliminar, la dependència dels combustibles emissors de gasos contaminants. Un exemple d’aquest progrés és el cas de MSC Cruceros, que s’han compromès que els seus creuers siguin de zero emissions l’any 2050.

“[…] podem estudiar una regulació del trànsit de creuers a la ciutat igual que han fet a Palma de Mallorca […]”

En conclusió, els creuers no s’haurien de prohibir a Barcelona; fer-ho no generaria pràcticament cap efecte positiu i en generaria molts de negatius: augmentaria els turistes que fan servir l’avió com a mitjà de transport, cosa que minvaria l’efecte reductor d’emissió de gasos contaminants que la prohibició podria arribar a tenir, reduiria els ingressos de la ciutat i augmentaria l’atur. Per tant, podem estudiar una regulació del trànsit de creuers a la ciutat igual que han fet a Palma de Mallorca, de manera pionera a l’Estat, o a Venècia, però en cap cas prohibir-los.

En contra dels creuers a Barcelona

Pablo Sánchez

En lo que llevamos de año han llegado a Barcelona un cuarto de millón de turistas en crucero, una cifra que empequeñece con los tres millones de visitantes que llegaron el año previo a la pandemia. El nombre de Barcelona, como una ciudad con un extenso patrimonio y un gran clima, se hace eco por todo el mundo y eso supone que la llegada de turistas en crucero no haya parado de crecer.

 “El turismo supone el 12 % del PIB del Área Metropolitana, sólo por detrás de los servicios a empresas (27,5%) y el sector comercio (17,2%) […]”

¿Pero qué impacto real tiene este efecto, especialmente en la economía y el cambio climático? El turismo supone el 12 % del PIB del Área Metropolitana, sólo por detrás de los servicios a empresas (27,5%) y el sector comercio (17,2%), lo que lo hace el tercer sector económico más grande. Es por ello que, tanto el ayuntamiento, como el Govern de la Generalitat y el gobierno estatal han destinado miles de millones a lo largo de los años para potenciar esta industria. Estas inversiones han creado cientos de miles de trabajos en el sector turismo, pero en condiciones de precariedad y pésimas situaciones laborales. 

Frente a esto, Barcelona da empleo a casi medio millón de personas en el sector de la industria 4.0. y cerca de cien mil trabajadores en la industria de las TIC. Es la cuarta ciudad más innovadora de Europa y el tercer mayor incubador de startups del continente. Tiene un futuro prometedor en el sector de la tecnología y el I+D. Los cuatro corredores de la innovación, además del hub de les Glòries, son las primeras semillas de las inversiones en el sector. Barcelona tiene el potencial para convertirse en una capital innovadora, pero hemos de impulsar esta visión.

“Un crucero emite cerca de 14.000 gr. de dióxido de carbono por pasajero/kilómetro recorrido. Una cantidad mil veces mayor al tren […] e incluso 45 veces mayor a un viaje en avión […]”

En un mundo donde la emergencia climática se hace cada vez más presente y donde replanteamos las formas de desplazarnos para reducir la huella de carbono, los cruceros son un enorme agujero en esos planes. Según datos de la Organización Mundial del Turismo, es el transporte más contaminante. Un crucero emite cerca de 14.000 gr. de dióxido de carbono por pasajero/kilómetro recorrido. Una cantidad mil veces mayor al tren, que emite 14 gr. de CO2 e incluso 45 veces mayor a un viaje en avión, 285 gr. Este impacto no solo lo siente el planeta, sino particularmente Barcelona, ya que la contaminación de los cruceros afecta a la zona marítima de la ciudad y es nociva para muchas especies. Como ciudad deberíamos promover alternativas menos contaminantes como el viaje en tren o en avión y colaborar en frenar el calentamiento global en vez de fomentarlo.

Los ciudadanos de Barcelona han de tomar una decisión sobre en qué tipo de ciudad quieren vivir. Una que apuesta por las industrias del futuro, la innovación y la transición verde. O en una que orbita en torno al turismo, trabajos sin contrato y mal pagados, y que no contribuye a frenar el cambio climático. Dentro de esta decisión los cruceros son solo una pieza más, pero que puede suponer un cambio de modelo mejor para todos los que vivimos en esta ciudad y para su futuro. 

Més d'aquesta edició...

- Més d'aquesta edició -

- Recomanats -

La llei trans, a debat

El Ministeri d’Igualtat del govern espanyol ha presentat l’esborrany de la coneguda com a “llei trans”. A...

Noves maneres d’estimar

Els joves qüestionen cada cop més la cultura de la monogàmia i alguns comencen a obrir noves...

PORTADA  •  NOSALTRES  •  ARXIU  •  ESCRIU  •  SEGUEIX-NOS!

© Copyright 2021 l’Universitari. Tots els drets reservats. | Desenvolupament web per Pol Villaverde