El toc de queda, a debat

juny 2021 / VERSUS

A favor del toc de queda

Carlos Riera

Una semana antes de que terminase el estado de alarma, fui a tomar una cerveza con unos compañeros de la universidad. 

El tema principal volvió a ser lo que pasaría tras el nueve de mayo. Al igual que en muchas otras mesas de bares, comentamos las medidas del gobierno; uno decía: “el confinamiento nocturno es inútil, ¿Me quieres decir que el COVID contagia más a partir de las diez?”. El otro, sorprendido y directo, respondía “¡Claro que no! El toque de queda salva vidas y me parece muy triste que limites tu argumento a este sofisma”. 

Restringir libertades individuales es muy controvertido y delicado. Desde el comienzo, esta medida ha sido recibida con un escepticismo rotundo. Lo cierto es, que la mayoría de los contagios se producen en las reuniones privadas, y el toque de queda, es una de las medidas que contribuyen directamente a evitar que estas ocurran. Haceos la pregunta y contestad con honradez, ¿Cuántos conocéis que se hayan contagiado en un supermercado o en un tren?

Varios son los países que han incluido el confinamiento nocturno como una de sus medidas estrella para contener el virus. Cierto es, que una medida tan extrema, para que sea efectiva, debe de ser implantada prestando especial atención a las rutinas de las personas que se verán afectadas. Nuestros vecinos franceses, famosos por su mentalidad de carpe diem, sufrieron uno de los toques de queda más estrictos de toda Europa, obligados a permanecer en sus casas desde las 18:00h de la tarde. Como consecuencia, muchos franceses al salir del trabajo realizaban sus recados de final del día, disponiendo de un periodo de tiempo muy breve, que causaba un incremento de la densidad de gente en ciertos lugares simplemente porque se les dijo que a las seis debían estar en su casa. Nuestros vecinos aprendieron que un toque de queda más estricto no es sinónimo de más efectivo.  A día de hoy, Francia ha retrasado el toque de queda a las 21:00h.

Los ciudadanos de Quebec han estado sometidos a un toque de queda desde enero. Por otro lado, ha habido otras regiones canadienses, menos restrictivas, que han sufrido un aumento de infecciones mientras que, en Quebec, han permanecido estables o a la baja. Sería precipitado atribuir una evolución estable de la situación epidemiológica al toque de queda, pero, por otro lado, sería un error pensar que el confinamiento nocturno no ha contribuido a la estabilización de casos en la región de Quebec. 

sería un error pensar que el confinamiento nocturno no ha contribuido a la estabilización de casos

Actualmente, no hay evidencias que indiquen que el toque de queda ha tenido un gran impacto en la contención del virus. Sin embargo, estudios y simulaciones han determinado que el confinamiento nocturno es muy efectivo si se combina con otras medidas como la limitación de aforo o el distanciamiento personal.

En contra del toc de queda

Martí Serra

Després d’un any traumàtic sembla que comencem a veure llum al final d’un amarg tràngol. Estem deixant enrere —tot i que encara queda la recta final, prudència— una situació històricament excepcional que deixarà cicatrius psicològiques i socials. Tanmateix, un cop retornem a una relativa calma tenim el deure moral de mirar enrere i avaluar fredament com s’han fet les coses. No només perquè és un exercici sa i necessari, sinó perquè dels errors se n’aprèn. En aquest cas, cal dir-ho sense complexes; moltes accions per combatre la pandèmia han estat encertades, d’altres, com el toc de queda, un autèntic despropòsit.

El toc de queda començà a Espanya la nit del 25 d’octubre i ha estat en vigor fins el 9 de maig. Hem estat, per tant, més de 150 dies convivint amb restriccions a la llibertat de moviments pròpies d’èpoques passades. Abans de res, cal dir que algunes limitacions de drets fonamentals poden ser acceptables en situacions excepcionals. Per una banda, aquests drets es consideren inviolables per la Constitució Espanyola (CE), però, per l’altra, també es contempla la possibilitat de restringir-los si xoquen amb drets aliens — a la salut, en aquest cas.

No obstant, hi ha requisits per dur a terme tal limitació. Us imagineu que els governs poguessin acabar amb drets fonamentals sense cap mena de control? Segons la CE per restringir drets fonamentals cal mostrar, primer, la idoneïtat de la política; segon, la seva necessitat i, finalment, aplicar-la amb proporcionalitat i ponderació. És a dir, els drets fonamentals només es poden limitar quan sigui estrictament necessari i hi hagi més guanys que perjudicis.

La principal hipòtesi dels defensors del toc de queda és que redueix la mobilitat i, per tant, implica un menor risc de contagi. Respecte aquesta idea cal aportar dues objeccions. En primer lloc, és una hipòtesi sense evidència empírica darrera. De fet, un dels problemes principals és que no hi ha hagut cap mena d’avaluació de la política pública, és a dir, els efectes del toc de queda podrien haver estat perjudicials i ni tan sols ho sabríem!

“existeixen alternatives que van en la mateixa direcció́ sense suprimir drets fonamentals”

No obstant, no només és que el toc de queda no hagi estat avaluat, sinó que existeixen alternatives que van en la mateixa direcció sense suprimir drets fonamentals. Mesures com la reducció del nombre de persones, la prohibició de beure alcohol a la via pública, o les ja clàssiques restriccions ataquen el problema sense limitar llibertats bàsiques. És difícil imaginar com incrementa el risc de contagi passejar el gos en arribar de la feina o fer una volta amb la teva parella passades les deu. 

En resum, és inacceptable que qualsevol estat mantingui el toc de queda si no s’ha provat la seva idoneïtat; si no és una mesura necessària perquè existeixen alternatives plausibles; i si no és proporcional, ja que els danys que genera no són superats pels beneficis. Comprensió amb els governs no pot voler dir donar carta blanca. Els drets fonamentals ens protegeixen d’un poder que, recordem, és il·legítim si limita arbitràriament les llibertats. A més a més, avancem cap un futur on les situacions excepcionals augmentaran i necessitarem, per tant, societats madures. Societats que acceptin les restriccions quan siguin justes, però que també alcin la veu quan siguin arbitràries i supèrflues.

Llegeix més articles...

Entrevista a Laura Vilagrà

Laura Vilagrà és l’actual Consellera de Presidència de Catalunya i un dels tres integrants del govern català a la taula de diàleg. Nascuda a Santpedor,...

Llegir >
Contra los partidos políticos

Escribió Rosseau en El Contrato Social: “La soberanía es el ejercicio de la voluntad general y el soberano un ser colectivo que no puede ser...

Llegir >

PORTADA  •  NOSALTRES  •  ARXIU  •  ESCRIU  •  SEGUEIX-NOS!

© Copyright 2021 l’Universitari. Tots els drets reservats. | Desenvolupament web per Pol Villaverde