juny 2022 / ACTUALITAT

L'avaldo: una eina d'avaluació esbiaixada

Els biaixos de gènere a les avaluacions del professorat

Anna Moya

La Universitat Pompeu Fabra, com a part dels esforços per avaluar la docència, fa ús del qüestionari AVALDO, a través del qual l’alumnat valora la qualitat de les assignatures, així com el professorat. Aquestes avaluacions tenen repercussions professionals per als professors i professores, atès que s’empreen per complementar informació de la tasca docent en l’avaluació i acreditació dirigides a l’obtenció de complements docents, promocions, etc.

A primera vista, les avaluacions a professors, com l’AVALDO, poden semblar útils per tal de fiscalitzar la tasca docent i sotmetre-la a uns estàndards de qualitat. Tanmateix, des d’una perspectiva de gènere, aquestes avaluacions estan lluny de constituir un mètode neutre o objectiu per avaluar la docència.

“[…] les dones reben sistemàticament pitjors qualificacions i valoracions que els seus homòlegs masculins.”

Un cos extens de literatura ha observat que, en les universitats que fan ús d’aquesta eina, les dones reben sistemàticament pitjors qualificacions i valoracions que els seus homòlegs masculins. D’entrada, podríem pensar que les dones no estan tan ben qualificades o formades; o que, senzillament, no són tan bones docents. Això no obstant, la creixent evidència empírica sobre aquest fenomen permet descartar aquesta hipòtesi. Els estudis quantitatius de Boring el 2017, així com el de Mengel, Sauermann i Zölitz el 2019, troben que, malgrat controlar estadísticament un ampli ventall de variables (com la formació, el contingut de l’assignatura, la competitivitat, etc.), les professores reben pitjors valoracions de forma sistemàtica. Amb especial rellevància, MacNell, Discroll i Hunt el 2015 van realitzar un experiment d’un curs online en el qual l’alumnat només rebia informació sobre el gènere del professor (sense veure la vertadera identitat). El resultat és que els estudiants van avaluar la identitat masculina millor que la femenina, sense importar el gènere vertader. En definitiva, les dones són considerades pitjor docents de forma rutinària, sense importar les seves capacitats i coneixements reals.

Docent impartint una classe a la UPF

Darrere d’aquesta penalització femenina s’amaguen els estereotips de gènere. L’imaginari col·lectiu, fruit d’una societat patriarcal, projecta les dones com emocionals, irracionals, histèriques, mentideres, sensibles, dèbils, etc. Aquests estereotips, inversament relacionats amb la competitivitat i la intel·ligència, sovint ens porten a infravalorar la capacitat de les dones com a subjectes racionals -capaços de generar i transmetre coneixement-. En aquesta línia, Criado Pérez va introduir el terme del “biaix de l’excel·lència”: no percebem les dones com excel·lents i brillants. Una anàlisi de Schmidt al 2005, que va incloure més de 14 milions d’avaluacions online de professors, va observar que els homes tenen un 40% més de probabilitat de ser descrits com “intel·ligents”, un 70% com “brillants” i un 130% com “genis”. Així mateix, l’existència d’estereotips de gènere amb relació a l’amabilitat -que dicten que les dones són empàtiques i càlides- causa que les professores percebudes com a estrictes o rígides, en trencar els rols de gènere, siguin penalitzades desmesuradament. En aquesta línia, un estudi de Sprague i Massoni el 2005 mostra que els estudiants consideren que les pitjors professores són aquelles amb falta de comprensió i amabilitat, mentre que els pitjors professors homes són simplement els “avorrits”.

Així doncs, l’evidència indica que l’avaluació de les professores està distorsionada pels estereotips de gènere, generant un biaix substancial i estadísticament significant. Considerant que l’AVALDO s’empra com a criteri per prendre decisions professionals, aquest mètode sistemàticament col·loca les dones en una posició de desavantatge.

“[…] convé estudiar la possibilitat d’un algoritme capaç de detectar quan s’estan utilitzant molts adjectius corresponents a estereotips femenins […]”

Per fer front a aquesta situació hi ha diversos cursos d’acció; per començar, tenint en compte que la majoria d’estudiants probablement desconeixen els biaixos en les seves pròpies avaluacions, és essencial visibilitzar la problemàtica. D’aquesta manera, l’alumnat pot prendre consciència de possibles prejudicis interferint en les seves valoracions. Així mateix, convé estudiar la possibilitat d’un algoritme capaç de detectar quan s’estan utilitzant molts adjectius corresponents a estereotips femenins, o que comporten una càrrega de gènere (com “mandona”, “hormonal”, histèrica, frígida, emocional, etc.). Finalment, si la Universitat no implementa mesures, seria adient plantejar la possibilitat de l’acció col·lectiva –mitjançant, per exemple, un boicot a AVALDO–. L’assosiació feminista de la Universitat Time is Up pot ser una plataforma per articular demandes d’aquest caire.

Les institucions educatives han de garantir que les dones estiguin en una posició d’igualtat per tal de generar i transmetre coneixement. L’ús de les avaluacions de professors com a mètode de valoració de la docència, en absència de mesures preventives i correctores dels biaixos, dificulta sistemàticament una producció epistèmica paritària.

Tu també tens coses a dir? Escriu a la revista

Més d'aquesta edició...

L’OTAN: trenquem els mites?

En un moment clau per a la seguretat europea, i ara que el debat sobre l’OTAN resorgeix amb força, repassem tres ‘mites’ populars sobre l’Aliança...

El merkelismo necesario

La estabilidad política es la piedra de toque de una democracia sana. Sin embargo, en España tenemos que conformarnos con un turnismo electoral más propio...

Crims, el “true crime” català

El dilema entre el sensacionalisme i el respecte: com es pot mantenir la intriga i el suspens per un programa quan tracta fets tràgics i...

- Més d'aquesta edició -

El merkelismo necesario

La estabilidad política es la piedra de toque de una democracia sana. Sin embargo, en España tenemos...

- Recomanats -

(Des)encís europeu

La Unió Europea: aquell ens intangible plasmat en institucions, lideratges i fons de recuperació als mitjans. Per...

PORTADA  •  NOSALTRES  •  ARXIU  •  ESCRIU  •  SEGUEIX-NOS!

© Copyright 2022 l’Universitari. Tots els drets reservats. | Desenvolupament web per Pol Villaverde