maig 2020 / ENTREVISTA

Entrevista a

Teresa Monllau

Tinc 55 anys. Vaig néixer a Ulldecona (Montsià) però des dels 7 anys visc a Barcelona. M’agrada molt la meva feina. És una sort treballar amb gent jove i amb persones que tenen inquietuds intel·lectuals. La formació és fonamental per obrir-se pas en el món laboral, però els referents personals també. Per això crec que ha d’haver un vincle solid entre els estudiants, els alumni i la Universitat.

En què consisteix la seva feina dins del deganat i l’equip administratiu de la Facultat d’Economia i Empresa?

“A mi m’agrada resumir el meu paper dins de l’equip deganal de la següent manera: la meva funció bàsica és la coordinació de les pràctiques en empreses dins de la Facultat i d’alguna manera promoure-les. Fer que els estudiants es plantegin el seu futur professional des del primer moment en què arriben a la facultat.”

Els seus articles es centren en comparar la relació entre l’èxit de les empreses i la seva situació financera. Quines pràctiques financeres recomanaria a algú que vulgui crear una start up o una nova empresa?

“Considero que depèn absolutament de les circumstàncies. De fet, ho estem vivint ara amb la Covid 19 on gent que recentment havia creat una empresa que en principi semblava exitosa, veurem com els hi anirà a partir d’ara. Establir una norma general no és fàcil, perquè a més, tot depèn de les característiques de l’empresari, de la seva prudència, etc. Abans de donar un consell en matèria financera, m’agradaria veure i analitzar el projecte. Com a norma general, recomanaria que vigilessin el tema de la tresoreria, la liquiditat i els fons amb què es finançaran.”

Pel que fa a la situació actual i des de la seva perspectiva i experiència com de preparades estan les empreses catalanes o espanyoles financerament pels difícils temps que tenim per en davant?

“Altra vegada, és molt difícil generalitzar. Cada sector i empresa són diferents. Així i tot, sabem que el teixit empresarial català està format majoritàriament per PIMEs i jo crec que aquestes ho tindran més complicat per a recuperar-se, que les grans empreses. Tothom ho tindrà difícil, però en el cas de les PIMEs, la seva situació serà més complicada i conseqüentment el teixit industrial català patirà. Especialment aquelles empreses que no estaven capitalitzades.”

“Tothom ho tindrà difícil, però en el cas de les PIMEs, la seva situació serà més complicada i conseqüentment el teixit industrial català patirà.”

Teresa Monllau

Una persona amb tantes ocupacions com vostè, té temps de fer-se el cafè als matins o es decanta per l’avantatge comparatiu de les cafeteries?

“A veure, jo sóc molt cafetera. Així doncs, al matí el primer que faig és prendre’m un cafè. Val a dir que no me’l faig jo, me’l fan. Però independentment d’això, com prenc uns quants cafès al dia, a mig matí sempre tiro de cafeteria o de màquina de cafè de la UPF i d’amics…”

També coordina vostè els convenis entre els estudiants de la Universitat i les empreses on es fan pràctiques? A més, ha publicat un estudi sobre l’impacte d’aquestes pràctiques a l’experiència Universitària. Quin paper va tenir vostè en la creació del programa actual de pràctiques?

“Jo vaig començar a coordinar les pràctiques quan van començar a la diplomatura d’Empresarials. A partir de llavors, amb la creació dels graus, aquestes van guanyar importància a escala de tota la Universitat i es va crear el Servei de Carreres Professionals, amb qui, des del principi, hi hem col·laborat força. A partir d’aquí, veient el que demanen les empreses i la dinàmica del món laboral hem intentat, de fet, estem intentant fomentar que tothom pensi en el seu futur professional i conegui les sortides i les demandes del món professional.”

Quin és el motiu principal pel que la UPF no convalida pràctiques no remunerades?

“Primer, fem un petit matís, hi ha algunes pràctiques que no són remunerades, per les característiques de les empreses i a conseqüència de l’anterior crisi del 2008. A partir de la crisi del 2008, les pràctiques en organismes oficials i en entitats sense ànim de lucre, poden ser autoritzades tot i no ser remunerades. La resta, han de ser remunerades, i per un motiu molt senzill, tot i ser un tema de molta discussió. Si l’alumne cobra encara que sigui una quantitat petita, es crea una responsabilitat tant per part de l’empresa com per part de l’estudiant. L’alumne sap que cobra i per tant ha d’anar a treballar, no pot passar d’anar a l’empresa al mínim inconvenient. D’altra banda, l’empresa, pel fet de pagar a l’estudiant, li exigeix un mínim de feina. Per tant, evitem que es produeixi aquest tòpic de “l’estudiant en pràctiques només fa fotocòpies”. Jo crec que el fet que les pràctiques siguin remunerades, li atorga més qualitat. A part del fet que jo crec que si l’estudiant va a la feina, el transport i una sèrie de mínims han d’estar coberts amb una remuneració. Si no és així els estudiants amb menys recursos sortirien perjudicats. De tota manera és una opinió molt personal. Sobre aquest tema hi ha molta discussió..”

Entrevista realitzada per Martí Rosssell i Anna Peláez

Llegeix més articles...

Entrevista a Laura Vilagrà

Laura Vilagrà és l’actual Consellera de Presidència de Catalunya i un dels tres integrants del govern català a la taula de diàleg. Nascuda a Santpedor,...

Llegir >
Contra los partidos políticos

Escribió Rosseau en El Contrato Social: “La soberanía es el ejercicio de la voluntad general y el soberano un ser colectivo que no puede ser...

Llegir >

PORTADA  •  NOSALTRES  •  ARXIU  •  ESCRIU  •  SEGUEIX-NOS!

© Copyright 2020 l’Universitari. Tots els drets reservats. | Desenvolupament web per Pol Villaverde