maig 2021 / ACTUALITAT

El vel integral: llibertat o discriminació

Roger Brils

“Extremismus stoppen!”. Aquest és el lema de la campanya contra el nicab a Suïssa, encapçalada per les organitzacions ultraconservadores de l’SVP (Partit Popular Suís) i l’Engerkinder Komitee. Si bé altres paradigmes rellevants com el cas francès il·lustren el complicat debat entre defensors i detractors del vel integral, Suïssa és l’exemple extrem portat a la pràctica. El seu sistema de democràcia directa permet la celebració de referèndums de manera regular, i el passat 7 de març s’aprovà el projecte de llei que prohibeix que les dones utilitzin en qualsevol espai públic el vel integral o el burca. 

Si obviem el fet que el resultat de la consulta fou molt ajustat (52% dels vots favorables), i que tant el Govern com la majoria de l’Assemblea Federal de Suïssa s’oposen obertament a la proposta de llei, es pot interpretar que hi ha molts suïssos preocupats pel perill que suposaria per a la seguretat pública dur un burca en manifestacions, protestes o altres formes d’acció política no convencionals. 

La realitat però, és que la proporció de dones que utilitzen aquest tipus d’indumentària a Suïssa és ridículament baixa. Si en un sistema democràtic-liberal entenem la llei com aquella autoritat reguladora que cerca protegir i blindar els drets del màxim de ciutadans possibles, és inevitable pensar que aquesta proposta legislativa aprovada en referèndum representa una antinòmia al sistema constitucional suís, però també als preceptes legals internacionals.

En aquest context, els òrgans reguladors superiors, com els Tribunals Constitucionals, tenen la funció de determinar si qualsevol llei s’ajusta a dret, en aquest cas, mitjançant el subprincipi de necessitat. Aquest subprincipi consisteix en comprovar si el sacrifici del dret constitucional que suposa aquesta mesura és necessari, en el sentit que no existeixi cap alternativa menys perjudicial i com a mínim amb el mateix grau d’idoneïtat per aconseguir la finalitat constitucionalment legítima.

Si, finalment, el projecte de llei tira endavant sense que les autoritats judicials es pronunciïn degudament, el debat sobre els vels integrals s’hauria de redirigir a l’arena política. Més enllà de la discussió ètica sobre la intromissió de qualsevol institució religiosa en els hàbits de vida dels individus en ple s.XXI, els grups reaccionaris occidentals postindustrials se solen emparar en qüestions de seguretat ciutadana o lluita contra la radicalització islàmica per executar les seves campanyes polítiques i mediàtiques, i ocupar així un paper cada cop més important en les agendes públiques nacionals europees. L’ús de missatges verbals i visuals violents busca una clara confrontació oberta amb les comunitats més desafavorides del sistema, ja no només la població immigrant, sinó també les agrupacions antifeixistes, antiracistes, ecologistes o feministes.

Aquesta llei suposarà “una política perillosa que viola els seus drets, i que tindria un efecte negatiu per a les dones musulmanes”.

I com a prova n’és el cas suís. Un país amb menys de 9 milions d’habitants, i una comunitat musulmana que tan sols representa el 5% de la població -la comunitat islàmica a França era del 12,5% el 2017- pretén estructurar un marc normatiu per “alliberar a les dones de l’opressió islàmica”, tal i com ho justifiquen els impulsors de la proposta de llei. Per a altres organitzacions, com Amnistia Internacional, aquesta llei suposarà “una política perillosa que viola els seus drets, i que tindria un efecte negatiu per a les dones musulmanes”.

Tu també tens coses a dir? Escriu a la revista

Llegeix més articles...

Entrevista a Laura Vilagrà

Laura Vilagrà és l’actual Consellera de Presidència de Catalunya i un dels tres integrants del govern català a la taula de diàleg. Nascuda a Santpedor,...

Llegir >
Contra los partidos políticos

Escribió Rosseau en El Contrato Social: “La soberanía es el ejercicio de la voluntad general y el soberano un ser colectivo que no puede ser...

Llegir >

PORTADA  •  NOSALTRES  •  ARXIU  •  ESCRIU  •  SEGUEIX-NOS!

© Copyright 2021 l’Universitari. Tots els drets reservats. | Desenvolupament web per Pol Villaverde