L'edat de vot als 16 anys, a debat

maig 2021 / VERSUS

A favor de l'edat de vot als 16 anys

Pol Villaverde

A tu ja et sembla bé donar veu als joves i tota la pesca… però és que hi ha cada xaval que déu n’hi do. Als 16 anys no estan preparats per decidir el futur d’un país! Doncs resulta que el cap de Polítiques de la Universitat de Cambridge proposa rebaixar l’edat de vot als 6 anys. Sí, has llegit bé. Però no fa falta anar tan enllà. Al 2015 el Parlament Europeu va aprovar àmpliament una moció pel vot als 16 i -alerta- el partit al que votes segurament hi estava a favor. Potser ara ja no sembla tan esbojarrat això d’avançar un parell d’anys l’edat de vot.

Hi ha un munt de nois de 17 anys molt més capacitats per votar que bona part dels adults desconnectats de la política

Per començar, podríem referir-nos a motius que apel·len a la justícia, com ara la contradicció existent entre el fet que els majors de 16 puguin assumir responsabilitats penals i que tanmateix no se’ls tingui en compte pel procés de creació de les lleis que poden dur-los a la presó. O podríem posar de relleu que hi ha un munt de nois de 17 anys molt més capacitats per votar que bona part dels adults desconnectats de la política. De persones crítiques i compromeses n’hi ha entre joves i grans en proporcions equiparables. Sigui com sigui, aquesta mena d’arguments són secundaris. Anem a la teca.

Una de les grans conseqüències positives de reduir l’edat de vot és l’augment de la participació, cosa vital en democràcia. Com és això, si precisament entre els joves es registra més abstenció? Doncs perquè la gent no va a votar sola. Votar és un acte social, que s’aprèn i s’interioritza durant els primers processos electorals de la vida d’un ciutadà. Per tant, si hi ha eleccions quan el jove encara viu a casa els pares -en lloc d’estar estudiant fora, posem per cas- es potencia l’adquisició de l’hàbit de votar. Quan arriba el moment d’independitzar-se és fàcil que els nous convivents segueixin la inèrcia i celebrin en família “la festa de la democràcia”. A curt termini, incloure els joves d’entre 16 i 18 anys al cens pot perjudicar les dades de participació en unes dècimes, però a mitjà i llarg termini suposa un increment de diversos punts. Tot això no és invent meu; ho avala la recerca empírica de politòlegs reputats (Fieldhouse et al., 2018) en relació a països que ja ho apliquen, com Àustria.

Si se t’ha escapat el riure quan has llegit “independitzar-se” i “18 anys” en dues frases consecutives, aquest altre argument és per a tu. Precisament la situació crítica del jovent -amb un atur astronòmic fregant el 40% i una edat d’emancipació propera als 30- posa de manifest el fracàs de les polítiques de joventut. Incrementar els electors joves ofereix un incentiu per a que els partits polítics es prenguin seriosament aquests temes, i és que actualment l’edat mitjana del votant espanyol és de 50 anys. Si el gruix dels votants dels partits tradicionals són pensionistes, com hem d’esperar que prioritzin les mesures de suport als joves? Aquí emergeix una qüestió demogràfica summament rellevant. Anem cap a una Europa envellida, i dotar d’una mica més de poder polític al jovent pot mitigar aquest efecte, beneficiant tothom.

Perquè així prendrem accions més determinades en la lluita climàtica. Perquè així abordarem millor la transició digital. Perquè generarem riquesa i podrem finançar una atenció digna i de qualitat pels més grans. Perquè avançarem una mica més ràpid cap a una societat oberta i feminista. Però per a que tots aquests temes s’obrin pas a l’agenda política, els joves hem de tenir veu. I també vot. 

En contra de l'edat de vot als 16 anys

Lucas Martín

En una democracia como la nuestra, el sufragio es atribuido prima facie a todos los habitantes, y es la exclusión de un determinado colectivo lo que debe ser justificado. En el caso de los menores de edad, ello se justifica tanto por su falta de capacidad, como de legitimidad.

Si bien es evidente que una persona de 8 años de edad no tiene la capacidad suficiente para poder ejercer el derecho a voto, lo mismo no es tan evidente respecto a una persona de 16. Pero lo que es innegable es que la capacidad electoral tiene una fuerte correlación con la edad, lo que nos obliga a elegir entre preservar la puridad de las elecciones evitando que puedan votar aquellos que no deberían hacerlo, o bien salvaguardar el derecho de aquellos que teniendo la capacidad para votar, no pueden.

Tanto yo como el ordenamiento jurídico nos decantamos por la primera opción (evidencia de ello son los importantes requisitos procedimentales para votar desde el extranjero, o las limitaciones del voto de los residentes que aún no son ciudadanos nacionales). Es más importante tener un resultado electoral sin contaminar, que la alternativa, especialmente cuando los jóvenes no están siendo ni discriminados ni oprimidos, más teniendo en cuenta que este perjuicio tan solo durará media legislatura.

Pero el quid de la cuestión es que es un error encuadrar este debate tan solo en una discusión sobre las capacidades de los menores, puesto que la capacidad electoral no es el factor dominante en nuestro sistema (Art. 23 CE, Art. 2 y 3 LOREG). Si lo fuera, tendríamos tests electorales para valorar las capacidades de los votantes. En cambio, lo decisivo es atender a la legitimidad electoral del colectivo.

La pregunta no es si los pre-adultos son lo suficientemente capaces para ejercer dicho derecho, sino si están legitimados para ello

Por lo tanto, la pregunta no es si los pre-adultos son lo suficientemente capaces para ejercer dicho derecho, sino si están legitimados para ello. Alcanzar la mayoría de edad implica un cambio de paradigma en la relación con la sociedad, la adquisición de nuevos derechos y obligaciones, dejar de necesitar complementos de capacidad de los progenitores para tomar ciertas decisiones sobre la propia vida: la adquisición de la condición de ciudadano de pleno derecho. Y con ella, la legitimidad para ejercer el derecho a voto.

Y que quede claro que a mi juicio los efectos de permitir el voto a partir de los 16 años serían positivos, sobretodo porque ello implicaría que la clase política trataría de apelar a una nueva base de votantes zoomers, lo que en mis fantasías más salvajes culminaría con un TikTok electoral en el que Salvador Illa pidiese el voto en skate por el MACBA. Pero ni el fin justifica los medios, ni podemos pretender que no sea problemático e incoherente el voto de aquellos a quienes no dejamos comprar tabaco. No debería poder influir en el resultado de unas elecciones aquél que no puede decidir sobre sí mismo de forma autónoma.

Soy consciente de que una postura defendiendo el status quo es mucho menos atractiva que la de la contraparte, y que es el equivalente a decir “Ya tenemos comida en casa” cuando los niños ven un McAuto, pero así acostumbra a ser la defensa de los procedimientos y las instituciones. (No) hace falta que seas mayor de edad para entenderlo.

Llegeix més articles...

Entrevista a Farru

Us preguntareu, qui és en Farru? Ell és l'ànima de la festa i la mascota de la Pompeufarra, una associació universitària que des de 1992...

Llegir >

PORTADA  •  NOSALTRES  •  ARXIU  •  ESCRIU  •  SEGUEIX-NOS!

© Copyright 2021 l’Universitari. Tots els drets reservats. | Desenvolupament web per Pol Villaverde