març 2021 / CULTURA

El nostre patrimoni ens fa mandra

Marçal Artigas

Les restriccions que durant els últims mesos van i venen han posat al punt de mira el paper del turisme en el sector cultural. Tenim una gran tendència a no valorar el que tenim a prop de casa. Això es veu clarament en la precarietat del sector ja abans de la pandèmia, i és que teatres, sales de concert i cinemes ja fa temps que tiren endavant com poden. Museus i monuments, també. La crisi actual no ha fet res més que evidenciar unes mancances ja existents i maltractar un sector quasi oblidat per les institucions, els patrocinadors i el públic.

El patrimoni cultural material de Catalunya és ric i variat. Des de jaciments prehistòrics fins a propostes contemporànies, les possibilitats de gaudir dels béns culturals del país són molt diverses. Això no evita, però, que subestimem o fins i tot menyspreem allò que fan o han fet els nostres conciutadans al país. La majoria de grans museus formen part dels atractius turístics de Catalunya. Tan gran és la relació entre aquests llocs culturals i els turistes que amb la pandèmia i la reducció de la mobilitat internacional, molts han vist disminuir de manera dràstica els seus ingressos i visitants. 

Els museus i monuments catalans depenen dels turistes. Per posar dos exemples diferents: segons la memòria anual de la Fundació Gala-Salvador Dalí de l’any 2016, només un 10,4% dels visitants del Teatre-Museu Dalí de Figueres procedien de Catalunya. De la mateixa manera, el balanç de visitants al Museu Marítim de Barcelona l’any 2019 indica que només un 17,3 % dels seus visitants eren residents a Catalunya. Tot això ens porta a una conclusió: els catalans no anem prou als nostres museus.

els catalans no anem prou als nostres museus.

El Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) té una de les col·leccions de Romànic més importants d’Europa. El museu Arqueològic de Catalunya conté una gran quantitat de jaciments de diverses èpoques, alguns de gran rellevància. Disposem d’un ric patrimoni industrial. Des de la Casa Batlló al Monestir de Poblet o la Seu Vella de Lleida, tenim petites i grans joies de l’arquitectura. Cal donar a conèixer el patrimoni català entre nosaltres i aprendre a valorar-lo. Alguns diran que aquests llocs no són econòmicament assequibles per a tothom. Això no és veritat. L’entrada al MNAC és gratuïta el primer diumenge de cada mes i, com aquest, existeixen molts altres descomptes a la majoria de museus i monuments. Tot i així, no es tracta només que la gent s’ho pugui permetre, sinó que la gent sigui conscient que pot fer-ho i hi estigui disposada.

No ens interessa el nostre patrimoni, potser ens fa mandra. En lloc de valorar-lo com a un servei d’ús habitual, el concebem com a una atracció turística. Això es pot canviar, però primer cal desmitificar el concepte d’“alta cultura” i entendre que podem gaudir i aprendre del patrimoni. Hem de treballar en els camps de l’educació i del lleure per fer veure que l’activitat cultural no és només per a les elits, per als turistes i per a les escoles. 

Tu també tens coses a dir? Escriu a la revista

Llegeix més articles...

Entrevista a Farru

Us preguntareu, qui és en Farru? Ell és l'ànima de la festa i la mascota de la Pompeufarra, una associació universitària que des de 1992...

Llegir >

PORTADA  •  NOSALTRES  •  ARXIU  •  ESCRIU  •  SEGUEIX-NOS!

© Copyright 2021 l’Universitari. Tots els drets reservats. | Desenvolupament web per Pol Villaverde