març 2022 / CULTURA

Falta de gratuïtat dels museus a Catalunya

Una qüestió d’accés a la cultura

Ferran Esteban

A Catalunya, el 81,4% dels museus son de pagament. I si bé aquesta xifra varia segons la titularitat, cal pagar entrada en un 80% dels museus públics i un 90% dels privats, amb un cost mitjà d’uns 5,15€. Però el problema va més enllà, ja que si estudiem amb més detall les xifres veiem que cap museu amb més de 50.000 visites anuals era de lliure accés el 2019, segons l’informe publicat per la Generalitat aquest mateix any. En el mateix informe, es mostra que els museus situats a l’àrea de Barcelona no són només els més cars de mitjana, sinó també els que van augmentar el preu de manera més significativa entre els anys 2015 i 2018.

“A Catalunya, el 81,4% dels museus són de pagament.”

Ens hem de preguntar, però, si això és realment un problema i si efectivament planteja una dificultat excessiva en l’accés a la cultura del públic general. Perquè, independentment de si hi estem d’acord o no, aquest preu és una font d’ingressos per al manteniment dels museus, molts dels quals depenen d’administracions locals, amb uns recursos limitats.

D’altra banda, que es financiïn de manera directa, a través dels seus usuaris, sembla garantir que només les persones interessades en visitar-los en paguin el manteniment, i els permet obtenir ingressos importants del turisme. I si bé certs sectors de la població podrien veure l’accés limitat per aquests preus, una gran majoria dels museus catalans ofereixen una àmplia varietat de descomptes per a jubilats (el 97% dels museus de pagament), per a estudiants (el 85%), persones amb discapacitat (un 34.8%) o a l’atur (un 75%), entre d’altres, de manera que gran part dels col·lectius que es podrien veure més afectats per aquests costos hi puguin acudir igualment.

Ara bé, encara que aquests arguments semblen tenir un cert sentit, acaben tenint un efecte contraproduent. La garantia de l’accés a la cultura és un principi rector de la política social i econòmica, que obliga als poders públics a facilitar aquest accés. Una obligació que sembla contradir-se amb les dades presentades més amunt, en especial si es té en compte una xifra més: els museus tendeixen a ser més cars quan reben més visitants. ¿Això no dificulta l’accés a la cultura a una part significativa de la població, persones que potser no tenen una altra manera d’accedir-hi? És evident que el sistema de pagament garanteix un més bon manteniment dels museus, però a quin cost? No existeix una solució fàcil o ràpida a aquest problema, però la importància de garantir un accés efectiu a la cultura segueix vigent, i la gratuïtat és un primer pas necessari per assolir-lo.

Tu també tens coses a dir? Escriu a la revista

Més d'aquesta edició...

- Més d'aquesta edició -

- Recomanats -

Espai editorial

La Universitat és un mon que els estudiants de la Universitat Pompeu Fabra compartim durant quatre anys...

PORTADA  •  NOSALTRES  •  ARXIU  •  ESCRIU  •  SEGUEIX-NOS!

© Copyright 2022 l’Universitari. Tots els drets reservats. | Desenvolupament web per Pol Villaverde