L'anticapitalisme al moviment feminista, a debat

març 2022 / VERSUS

A favor de l'anticapitalisme

Laura Hurtado

Trencar el sostre de vidre: aquest és el principal objectiu del feminisme liberal. Dit d’una altra manera: aconseguir que les dones puguin aspirar a ocupar els mateixos càrrecs directius que els homes. En resum: que les dones i homes de classe social benestant tinguin les mateixes oportunitats. Tot i que el feminisme no hauria d’ocupar-se de repartir carnets a bones o males feministes, és legítim defensar que un feminisme que no pretengui incorporar a una majoria és, si més no, excloent. Es pot construir un moviment transformador i emancipador si es deixa a una majoria enrere?

L’ascens laboral de les dones adinerades sol ser possible gràcies a altres dones que assumeixen les tasques que deixen de fer. En una societat on la feina domèstica segueix sent realitzada en gran part per dones i on l’Estat del benestar no situa les cures al centre de l’agenda política, són les dones migrants i pobres les que estan suplint aquest buit. Com que històricament ha estat una tasca que han realitzat les dones de manera gratuïta, avui és considerat un treball de segona i es fa en condicions precàries i sense regularització.

“L’ascens laboral de les dones adinerades sol ser possible gràcies a altres dones que assumeixen les tasques que deixen de fer.”

D’altra banda, si el feminisme busca dur a terme una transformació social efectiva, cal que qüestioni si l’actual marc capitalista és un medi on pot satisfer les seves necessitats. Per exemple, de què serviria legalitzar l’avortament si aquest no està inclòs en el sistema públic sanitari? Només una minoria podria accedir al servei. O, de què serviria equiparar salaris entre homes i dones si aquests són precaris i insuficients? Si les lleis en matèria d’igualtat no van acompanyades de lleis socials que promoguin la redistribució de la riquesa, els canvis no seran estructurals i es quedaran a la superfície.

“[…] cal que qüestioni si l’actual marc capitalista és un medi on pot satisfer les seves necessitats.”

Per construir un món on tots i totes siguem més lliures, el feminisme ha de percebre el moviment des d’una perspectiva interseccional. Això passa per entendre que, tot i que hi ha dones que sí que es beneficien del feminisme liberal, hi ha moltes altres que no, perquè la seva situació es veu travessada per altres realitats com el racisme, el classisme o la pobresa estructural.

És cert que el feminisme anticapitalista pot compartir reivindicacions amb el feminisme liberal, com per exemple la lluita contra la violència sexual. No obstant, les solucions seran diferents segons el model polític i social que defensi cadascun. Per exemple, no serveix de res que legalment les dones tinguin els mateixos drets que els homes o que estigui penalitzada la violència de gènere, si la situació socioeconòmica d’una dona l’obliga a dependre d’un home per sobreviure. El model liberal, assentat sobre la idea de meritocràcia, no té en compte que les persones no parteixen del mateix lloc i que cal un model polític implicat en reduir aquestes desigualtats.

En conclusió, si el feminisme vol construir un moviment ampli, divers i que promogui una profunda transformació de la societat, cal que obri camins i incorpori altres lluites d’emancipació a les seves reivindicacions. Si no ho fa, acabarà esdevenint un moviment restringit i superficial. Com bé apunten Arruzza, Bhattacharya i Fraser a Feminisme per al 99% (2019): “No tenim cap interès en trencar sostres de vidre i deixar que la gran majoria netegi els cristalls trencats”.

En contra de l'anticapitalisme

Lorena Díaz

Plantejar-se si el capitalisme afavoreix o no a les dones és una qüestió difícil. Avui en dia, és senzill associar el feminisme amb idees socioeconòmiques relacionades amb un pensament d’esquerra. Això no és pel fet que només aquesta contempli la ideologia feminista, sinó perquè s’han associat les seves idees a missatges tradicionalment propers al seu discurs. Per exemple, els manifestos de la Comissió Feminista del 8-M inclouen propostes en contra de polítiques neoliberals o a favor d’una economia pública i comunitària. Si bé és cert que promouen la igualtat quant a la càrrega familiar o altres mesures que ja s’haurien d’haver implementat a la societat fa temps, el fet de convertir aquest moviment en un políticament de la mà de l’esquerra l’allunya de la realitat.

“[…] és senzill associar el feminisme amb idees socioeconòmiques relacionades amb un pensament d’esquerra.”

I és en aquest punt on el liberalisme entra en el joc. De fet, no només sosté filosòficament la base del feminisme, és a dir, la igualtat entre tots els humans independentment del seu sexe, sinó que, a més, el capitalisme (el seu sistema econòmic) ha estat essencial per l’apoderament de la dona. Tinguem en compte també que tal com va ser originalment concebut, el feminisme no és més que una branca del liberalisme. Si més no, nombrosos estudis sobre aquest àmbit, com ara el dels psicòlegs G. Stoet i D. Geary, demostren que la qualitat de vida de les dones està fortament correlacionada amb el grau de desenvolupament econòmic de les societats a les quals viuen i, com bé sabem, aquest desenvolupament es fomenta en les institucions capitalistes.

“[…] la qualitat de vida de les dones està fortament correlacionada amb el grau de desenvolupament econòmic de les societats a les quals viuen […]”

En aquest estudi, creen un índex basat en l’escolarització preuniversitària, l’esperança de vida i el grau de satisfacció vital per comparar la desigualtat en la qualitat de vida entre homes i dones. Amb aquests elements, van determinar que als països més pobres la dona es troba en una posició socioeconòmica molt inferior a la dels homes (tret que romanen a casa sense escolarització) mentre que als països més rics, acostuma a passar el contrari (viuen més anys i l’escolarització és lleugerament superior). Per tant, es determina que com major sigui l’índex de desenvolupament humà, més igualtat hi ha entre l’home i la dona i a l’inrevés.

En conclusió, el capitalisme (segons filòsofs com Ann Cudd) ha generat una gran millora a la vida dels éssers humans amb la reducció de la pobresa i amb l’estimulació de la tecnologia com, per exemple, a la sanitat. I és que el capitalisme ha promogut tant la innovació social com la material fent que desapareguin molts prejudicis sexistes i que la dona participi en les activitats econòmiques de la mateixa manera que els homes. La clau de l’apoderament social de la dona rau el desenvolupament econòmic, ja que aquest ha permès trencar la divisió sexual del treball de trets més tradicionals i opressors, fent que la dona explori vies diferents a romandre a casa. Recordem que per aquest 8 de març que el feminisme no és pas un moviment hegemònic sinó més aviat una lluita que va de la mà del nostre sistema econòmic.

Més d'aquesta edició...

L’OTAN: trenquem els mites?

En un moment clau per a la seguretat europea, i ara que el debat sobre l’OTAN resorgeix amb força, repassem tres ‘mites’ populars sobre l’Aliança...

El merkelismo necesario

La estabilidad política es la piedra de toque de una democracia sana. Sin embargo, en España tenemos que conformarnos con un turnismo electoral más propio...

Crims, el “true crime” català

El dilema entre el sensacionalisme i el respecte: com es pot mantenir la intriga i el suspens per un programa quan tracta fets tràgics i...

- Més d'aquesta edició -

El merkelismo necesario

La estabilidad política es la piedra de toque de una democracia sana. Sin embargo, en España tenemos...

- Recomanats -

PORTADA  •  NOSALTRES  •  ARXIU  •  ESCRIU  •  SEGUEIX-NOS!

© Copyright 2021 l’Universitari. Tots els drets reservats. | Desenvolupament web per Pol Villaverde