novembre 2020 / EL CONVIDAT

Canviem el sistema, no el clima

Arnau Jordi Toledano

Sabíeu que som tan sols una espècie més de les quasi nou milions registrades per la WCMC a tot el planeta? La creença que l’home pot transformar tot el que l’envolta sense patir-ne les conseqüències és rebutjada avui en dia per la ciència. Sovint ens imaginem a la humanitat com la peça central d’una màquina de producció intensiva sense límits, quan en realitat la Terra és un sistema d’equilibri fràgil que necessita energia per a funcionar i mantenir la vitalitat del conjunt d’ecosistemes. 

Tant el capitalisme com l’anomenat socialisme real van optar històricament per un creixement productiu exponencial sense tenir en compte que els recursos naturals i energètics eren limitats. Amb aquests antecedents, el creixement econòmic incessant s’ha estavellat amb els límits físics i biològics dels ecosistemes terrestres i ens interpel·la a tots per trobar alternatives urgents i un canvi radical a gran escala. 

(…) el creixement econòmic incessant s’ha estavellat amb els límits físics i biològics dels ecosistemes terrestres

Justament, l’economia ecològica estudia les relacions entre el sistema natural i els subsistemes social i productiu; la dimensió econòmica neoclàssica depèn de la dimensió ecològica. L’efecte de major impacte en l’opinió pública és el canvi climàtic (CC) antròpic. Els CC són variacions de la temperatura mitjana del planeta, i si bé és cert que històricament s’han produït de forma natural i a escala temporal geològica  (durant milions d’anys), la temperatura global no ha parat d’augmentar coincidint amb la Revolució Industrial, després de gairebé dos mil·lennis de clima força estable. 

Els gasos d’efecte hivernacle com el nitrogen, el metà o el diòxid de carboni són ben naturals i presents en els cicles biogeoquímics essencials. Tot i així, l’acció humana n’altera les concentracions estàndard i la capacitat de càrrega natural no és suficient per absorbir-los completament. N’és un exemple la utilització massiva de fertilitzants amb l’expansió de l’agricultura per satisfer les demandes d’una població cada vegada més gran, la desforestació de la selva amazònica o l’augment del metà degut a la indústria càrnica. 

Negar aquesta amenaça només es pot fer com una fake news, ja que les evidències científiques i el consens social sobre aquests canvis són irrefutables. Encara que l’activitat d’organismes com ara les Nacions Unides és positiva, tractats com l’Acord de París (2015) no tenen prou força vinculant ni rigor per aconseguir mitigar el CC davant dels escenaris d’augment de la temperatura mitjana global d’uns 5ºC a finals del nostre segle (IPCC).  

És fonamental tenir la màxima resiliència davant del CC i mitigar els seus efectes entre els més vulnerables, sobretot als països subdesenvolupats que són sovint els primers a rebre. Cal insistir en la necessitat de canviar l’actual paradigma sobre el funcionament socioeconòmic del nostre món, que l’home deixi de pensar que és el centre de la creació i considerar que som tan sols una peça, valuosa això sí, del conjunt de la Terra.

Tu també tens coses a dir? Escriu a la revista

Llegeix més articles...

Entrevista a Laura Vilagrà

Laura Vilagrà és l’actual Consellera de Presidència de Catalunya i un dels tres integrants del govern català a la taula de diàleg. Nascuda a Santpedor,...

Llegir >
Contra los partidos políticos

Escribió Rosseau en El Contrato Social: “La soberanía es el ejercicio de la voluntad general y el soberano un ser colectivo que no puede ser...

Llegir >

PORTADA  •  NOSALTRES  •  ARXIU  •  ESCRIU  •  SEGUEIX-NOS!

© Copyright 2020 l’Universitari. Tots els drets reservats. | Desenvolupament web per Pol Villaverde