El model d'avaluació, a debat

novembre 2020 / VERSUS

A favor dels exàmens

Musta Capdevila

Encara recordo quan, a 2n de Primària, la professora ens deia amb to desafiant: “L’any que ve ja començareu a fer exàmens, eh!”. Jo veia com el monstre dels exàmens s’apropava lentament i, sincerament, no m’entraven gaires ganes de començar a fer-los. 

D’entrada m’agradaria deixar clar que no crec en una educació basada únicament en aquest mètode d’avaluació, però sí que considero que es tracta d’una eina imprescindible per tal de fomentar l’atenció de l’estudiant a classe. Els exàmens funcionen com a amenaça. Si no multessin per entrar al metro sense pagar tiquet, ningú en pagaria. En aquesta línia, sense l’amenaça de l’examen esperant-nos a final de trimestre, els nostres incentius per entendre tota la matèria baixarien en picat.

A causa de la digitalització del 3r trimestre del curs passat, alguns professors van optar per substituir els exàmens per treballs. Tot i així, van continuar realitzant les conferències. Què va passar? Com que el contingut d’aquestes no s’avaluava en cap examen, la majoria d’estudiants van deixar d’assistir a classe. Total, com que “no entra a l’examen”, doncs ja no cal que parem atenció. Amb l’eliminació de l’examen el cost acadèmic de no prendre apunts s’havia reduït a zero.

A més, mentre que la majoria de treballs que fem són en grup, la millor característica dels exàmens és que són individuals. I tot i que no desestimo les moltes habilitats positives que ens pot aportar la cooperació acadèmica, considero que el treball i l’esforç individuals són més essencials a l’hora d’impulsar l’aprenentatge. 

la millor característica dels exàmens és que són individuals

Com que molta gent defensa els treballs en grup perquè promouen la cooperació d’equip, m’agradaria endinsar-me una mica en el fascinant món dels treballs col·lectius, especialment aquells on no tens ni veu ni vot a l’hora de triar els companys. “Us fem nosaltres els grups perquè al món laboral no podràs decidir amb qui treballes”. Ben vist, però al món laboral se suposa que cobraré per fer la meva feina. Ara mateix estic pagant una educació i agrairia poder gaudir-la. Els treballs grupals fomenten l’oportunisme dels estudiants que adoren arrepenjar-se en la feina dels altres (els famosos free riders) i provoquen estrès als més responsables, que no volen veure afectada la seva nota i acaben fent feina que no els pertoca. Potser seria ja hora que l’elevat percentatge de nota que ens juguem alguns en els treballs en grup es basi en la vàlua individual de l’estudiant i no en el mer atzar (en forma o bé d’algoritme o del professor fent grups per ordre alfabètic) de amb qui et toca treballar. 

És ben cert que la realització de treballs pot estimular el pensament crític i les reflexions a títol individual. No obstant això, els treballs també es caracteritzen per apropiar-se les idees d’altres autors i presentar-les com a pròpies (el llegendari plagiarism). Si tothom reflexionés tant amb els treballs potser no s’hauria inventat el Turnitin, no creieu? En aquest sentit, els exàmens també poden permetre l’anàlisi crítica si es redacten preguntes que no acceptin un vòmit d’informació com a resposta.  

Si tothom reflexionés tant amb els treballs potser no s’hauria inventat el Turnitin, no creieu? 

En conclusió: els treballs poden ser una eina complementària útil per posar en pràctica els coneixements i evitar que ens juguem el total de la nota en una avaluació única, però en cap cas tenen el potencial per substituir eficientment la funció que fa l’examen.

En contra dels exàmens

Emilia Andueza

Actualmente, la toma de exámenes es uno de los métodos evaluativos o de medición del conocimiento más populares. Esto se debe a que éstos son muy convenientes a la hora de evaluar a un amplio número de personas. Funcionan como una especie de “ecualizador”, ya que sus contenidos y la forma en la que son administrados es consistente. Por ende, permiten a los evaluadores discernir con relativa facilidad qué alumnos se adhieren al estándar que han establecido y que determina si tienen las aptitudes y conocimientos requeridos en el área evaluada. 

Sin embargo, los exámenes no son necesariamente un reflejo fiel de la competencia de un individuo. 

A la hora de prepararse para un examen, los alumnos suelen hacer énfasis en la memorización en vez de en el desarrollo del pensamiento crítico; fechas, datos y ecuaciones suelen ser lo que llena sus mentes, listas para ser escritas en el papel y olvidadas tan solo horas después del examen (Li, 2015). Además, este énfasis en la memorización no es un reflejo real de cómo se espera que los alumnos utilicen su conocimiento en un entorno laboral. A pocos profesionales se les requiere que reciten súbitamente y de memoria grandes cantidades de información. De hecho, estudios sugieren que la supuesta relación entre obtener buenas notas y un futuro éxito laboral no es concluyente (Afarian & Kleiner, 2003). 

este énfasis en la memorización no es un reflejo real de cómo se espera que los alumnos utilicen su conocimiento en un entorno laboral

Si el énfasis fuese, en cambio, en evaluar a lo largo de un tiempo sostenido mediante trabajos, talleres y discusiones, por mencionar algunos ejemplos, los alumnos no solo retendrían mejor la información aprendida (Orlin, 2018), sino que desarrollarían habilidades importantes para su futuro, como una buena oratoria y la capacidad de trabajar en equipo. Adicionalmente, un punto a favor de este modelo evaluativo es que los trabajos hacen mucho más difícil aparentar tener conocimientos que en verdad no se tienen, ya que obligan al alumno a poner en práctica lo que ha visto en clases, mientras que en los exámenes se pueden obtener buenos resultados haciendo trampas.      

En cambio, otro aspecto en el que fallan los exámenes es a la hora de considerar las circunstancias de cada persona. Factores como el estrés o ansiedad días antes o incluso durante la toma del examen juegan un papel muy importante en determinar el desempeño que tendrán los alumnos en este. Y no solo eso, sino que está demostrado que el estrés ocasionado por los exámenes es un contribuyente directo al deterioro de la salud mental en la gente joven (Sharp, 2013), hasta el punto de que existe una subrama de la psicología dedicada a esto. Y si bien los trabajos también son capaces de ocasionar estrés, el hecho de que sean múltiples y de que puedan desarrollarse a lo largo del tiempo evita que toda la presión recaiga sobre un día en específico, disminuyendo así la posibilidad de ocasionar una crisis por estrés.

Todos estos factores indican que una educación basada en trabajos podría ser el método superior de evaluación. Si queremos un futuro lleno de profesionales preparados debemos enseñarles a aprender, no a memorizar.

Llegeix més articles...

Entrevista a Laura Vilagrà

Laura Vilagrà és l’actual Consellera de Presidència de Catalunya i un dels tres integrants del govern català a la taula de diàleg. Nascuda a Santpedor,...

Llegir >
Contra los partidos políticos

Escribió Rosseau en El Contrato Social: “La soberanía es el ejercicio de la voluntad general y el soberano un ser colectivo que no puede ser...

Llegir >

PORTADA  •  NOSALTRES  •  ARXIU  •  ESCRIU  •  SEGUEIX-NOS!

© Copyright 2020 l’Universitari. Tots els drets reservats. | Desenvolupament web per Pol Villaverde