novembre 2020 / LA COLUMNA

Madrid central

Marc González

Segons la Viquipèdia, geomètricament parlant, el centre és un punt al mig d’un cos o figura. El centre polític és la tendència o agrupació política la ideologia de la qual és un entremig entre la dreta i l’esquerra. Així és com veuen les altes esferes Madrid, com el centre de tot, nucli innovador, econòmic, social i polític insostenible que vol absorbir tot el que té al voltant.

“Una red ferroviaria de alta velocidad, en diez años, permitirá conectar todas las capitales de provincia en cuatro horas con el centro de la península”. Aquestes declaracions de l’expresident Aznar l’any 2001 són una ràpida manera d’explicar la seva idea de país. Un estat radial, on tot convergeix al centre, fins i tot el Corredor del Mediterrani (poc importa que el Mediterrani estigui a 370 kilòmetres).

L’any 2001, l’expresident Maragall escrivia un article titulat “Madrid se’n va” intentant explicar que les polítiques centralistes l’únic que aconsegueixen és desconnectar a la capital del seu país. Practiquen l’anomenat “dumping fiscal” i s’enorgulleixen de créixer per sobre de Catalunya quan el que estan fent és buidar Castella, buidar Espanya. Analitzant el PIB per càpita de les Comunitats Autònomes veiem que ni Catalunya ni el País Basc perden pes relatiu. Qui sí ho fa és Castella i l’Espanya interior. Cal recordar que mentre protestem per la falta d’harmonia fiscal europea ens empassem que Madrid aprofiti la seva alta capitalització per baixar l’IRPF sense reduir la despesa pública.

(…) s’enorgulleixen de créixer per sobre de Catalunya quan el que estan fent és buidar Castella, buidar Espanya.

Quan Maragall evidencià que Madrid “marxava” també parlava de la manca de vols internacionals a l’aeroport Josep Tarradelles. El conflicte als aeroports continua. Fa dos anys, l’exconseller Rull deia: “El monopoli d’Aena està orientat a afavorir una xarxa amb un únic hub a Madrid”. Aquestes declaracions van venir precedides d’un DORA per al període 2017-2021 on es preveia una inversió de 445 milions a Barajas i de 157,1 milions a El Prat.

Madrid ho vol tot i el que és pitjor, Madrid s’ho està quedant tot, entre altres coses el 65% de les empreses de l’IBEX 35. Següent combat: aconseguir el Mobile World Congress a mig termini. Algú hauria de fixar-se més en Alemanya. L’empresària Anna Gener ho explica perfectament en una entrevista a El Nacional: “Les empreses del món financer saben que han d’anar a Frankfurt. Les del món creatiu elegeixen Berlín. Les de l’àmbit més industrial, com l’automobilístic, Munic. No competeixen entre elles i volen ser la número u en el seu sector.” Especialitzar-se ens fa millorar.

Madrid ho vol tot i el que és pitjor, Madrid s’ho està quedant tot (…)

Espanya no és França i Madrid no pot ser París. La Constitució del 78 dibuixava un estat clarament descentralitzat, i cal ser miop per no entendre que Espanya no és només Madrid. I fóra bo que algú analitzés més a fons l’augment dels partits regionalistes al Congrés en les darreres eleccions.

Tu també tens coses a dir? Escriu a la revista

Llegeix més articles...

Entrevista a Laura Vilagrà

Laura Vilagrà és l’actual Consellera de Presidència de Catalunya i un dels tres integrants del govern català a la taula de diàleg. Nascuda a Santpedor,...

Llegir >
Contra los partidos políticos

Escribió Rosseau en El Contrato Social: “La soberanía es el ejercicio de la voluntad general y el soberano un ser colectivo que no puede ser...

Llegir >

PORTADA  •  NOSALTRES  •  ARXIU  •  ESCRIU  •  SEGUEIX-NOS!

© Copyright 2020 l’Universitari. Tots els drets reservats. | Desenvolupament web per Pol Villaverde