L'extradició de Puigdemont, a debat

novembre 2021 / VERSUS

A favor de l'extradició de Puigdemont

Sergi Tura

Fa poques setmanes l’opinió pública catalana va convertir-se en espectadora del seu propi espectacle. De fet, hauríem de replantejar-nos si algun dia ha deixat de ser-ho. La política, sovint, tendeix a convertir la realitat evident en una d’aparent, inutilitzant el públic elector.

Carles Puigdemont va marxar de Catalunya després de celebrar un referèndum il·legal i proclamar la independència. A partir de llavors, l’Estat, en la seva obligació de perseguir la comissió de delictes, va iniciar un procediment jurídic que, tot i haver arribat a tot arreu, no ha arribat enlloc. Així doncs, fa poques setmanes tots els mitjans es van fer ressò de la detenció de l’expresident català a Itàlia. Una detenció que, després de les formalitats judicials, va concloure amb la llibertat de Puigdemont. En resum, entre la detenció i la suspensió de l’ordre de detenció, els catalans van observar novament com es manipulava el prestigi de les seves institucions.

“És totalment incoherent que es vengui una innocència i s’abanderi una democràcia mentre es fuig de la Justícia.”

Efectivament, les nombroses detencions de Puigdemont arreu d’Europa no aporten més visibilitat a un moviment independentista que, refugiat en la perpetuació del victimisme, decau cada dia més. De fet, la imatge que es transmet és la d’un expresident que en comptes de seguir treballant es dedica a viatjar a la mateixa vegada que eludeix les seves responsabilitats jurídiques. És precisament aquí on es perd la credibilitat, indispensable per a qualsevol persona que opti per dedicar-se a la política. És totalment incoherent que es vengui una innocència i s’abanderi una democràcia mentre es fuig de la Justícia. També és totalment immoral fer abús de paraules tan dures i tan nocives per a la nostra història com ara “exili” o “represaliat” en referència al dinovè país més democràtic del món, per sobre de Bèlgica, Itàlia o França, entre d’altres.

“El que hauria de ser una senzilla extradició s’ha convertit en un malson per a molts ordenaments jurídics, […].”

En qualsevol cas, aquest debat va més enllà dels valors i la moral. És aquí on el dret internacional juga un paper sorprenentment poc rellevant. El que hauria de ser una senzilla extradició s’ha convertit en un malson per a molts ordenaments jurídics, que no entenen la complexitat de l’organització territorial de l’Estat ni tenen els fonaments jurídics equivalents. Això no demostra ni molt menys una derrota per a l’Estat. Tot al contrari, evidencia la necessitat de crear una jurisprudència comuna, que freni de facto tota burocràcia que impedeixi la fluïdesa en les relacions entre països europeus, sempre respectant el principi de no intervenció en la sobirania d’altres estats; principi que li sembla importar ben poc a gran part de la política catalana.

“[…] Puigdemont hauria de deixar de fer espectacle amb la política per tal que la democràcia i la llei puguin aplicar-se en base als principis de llibertat, igualtat i justícia.”

En definitiva, Puigdemont hauria de deixar de fer espectacle amb la política per tal que la democràcia i la llei puguin aplicar-se en base als principis de llibertat, igualtat i justícia. Només així podrem fer de la política una ciència menys tòxica i més efectiva. No solucionarem tots els problemes que orbiten sobre una política autonòmica tan complicada com la catalana, però almenys deixarem la ridiculització de la mateixa al marge.

En contra de l'extradició de Puigdemont

Julieta Rueff

A la política, i sobretot en l’actualitat catalana, no tot és tan simple com sembla. Per suposat, el dret i obligació de qualsevol criminal que hagi comès un delicte menor és el de ser jutjat al seu país. És clar: quan les acusacions s’eleven a atemptat contra l’Estat, incloent rebel·lió i malversació, la situació canvia.

Malgrat això, la situació és més complexa que qualsevol altra que s’hagi vist al país en dècades. Carles Puigdemont, ex-President de la Generalitat, està sent jutjat com si fos espanyol. Si fos possible assegurar un procediment neutral, l’extradició seria sens dubte el camí més coherent. Però, com assegurar aquesta neutralitat quan el judici es durà a terme a Espanya, on fins i tot la monarquia ja s’ha posicionat? 

És veritat que Carles Puigdemont va néixer a Espanya, hi va estudiar i s’hi va establir com a líder polític. Se l’està castigant, però, per preguntar al seu propi poble si, com ell mateix, se senten catalans. Ara, fins a quin punt és just i democràtic negar-li la seva identitat catalana? La caiguda de Puigdemont és, per molts àvids seguidors de la política europea, la caiguda mateixa de les llibertats personals. Com és possible permetre jutjar a algú que no pertany, centrant-se en ideologia i pilars, a un territori establert? Com es pot realitzar una decisió justa, completament sense prejudicis o segons interessos, si el judici es realitza a Espanya?

“Com és possible permetre jutjar a algú que no pertany, centrant-se en ideologia i pilars, a un territori establert?”

És clar, els líders unionistes pressionaran fins aconseguir que el pes de la justícia caigui a les espatlles del símbol català. No ens enganyem: això no és pas un procediment legal. És un càstig i un avís a tots aquells que es van atrevir a donar la seva opinió a les bústies. És una penitència per a tots aquells que saben que el seu dret és escollir a on pertanyen.

Carles Puigdemont no podrà ser mai jutjat a Espanya: es tracta d’un entorn hostil, on la seva mera presència és un recordatori que el poble català anhela llibertat des de generacions familiars que ja no hi són per lluitar-la. És necessària la immunitat per a aquesta víctima del sistema, aquesta figura de poder que va ser ressequida i reduïda a un criminal ordinari per persones que opinen diferent. No ens podem permetre exterminar el pensament si creiem en la democràcia. 

“Jutgem a Carles Puigdemont, perquè és el seu dret i la seva obligació. Però fem-ho a un territori imparcial.”

Jutgem a Carles Puigdemont, perquè és el seu dret i la seva obligació. Però fem-ho a un territori imparcial. Vulnerar els drets de l’ex-President és vulnerar els de tots els ciutadans europeus. Perquè tots mereixem que se’ns escolti, fins i tot si la nostra opinió és controvertida. No queda més que agrair el recolzament del tribunal de la UE, i permetre que es torni a instaurar la immunitat a un dels polítics més ètics i valents de la Generalitat.

Més d'aquesta edició...

Els límits de l’humor, a debat

Amb la recent indignació pública al voltant de la cancel·lació de l’humorista Dave Chappele, cancel·lat per fer comèdia que ofenia la comunitat transgènere, la pregunta...

Entrevista a Carlos Carrizosa

Carlos Carrizosa és un polític i advocat català. Actualment, capitaneja Ciutadans a Catalunya, partit on milita des dels seus inicis. Malgrat el sotrac a les...

La revolución de los NFT

"Gato nyam", el icónico vídeo de un gato volador, ha sido vendido en subasta por un precio de 600.000 dólares. El meme ha sido ofrecido...

- Més d'aquesta edició -

Entrevista a Carlos Carrizosa

Carlos Carrizosa és un polític i advocat català. Actualment, capitaneja Ciutadans a Catalunya, partit on milita des...

- Recomanats -

PORTADA  •  NOSALTRES  •  ARXIU  •  ESCRIU  •  SEGUEIX-NOS!

© Copyright 2021 l’Universitari. Tots els drets reservats. | Desenvolupament web per Pol Villaverde