Tot el que no et diuen sobre la mobilitat

La mobilitat és una part fonamental de la vida universitària. Milers d’estudiants marxen cada curs a Milà, Tòquio o Rio, i cadascun d’aquests universitaris torna amb històries i sensacions completament diferents. Hi ha, però, certs aspectes de la mobilitat que semblen ser universals i pels quals no semblem estar del tot preparats. 

Per començar, parlem del primer dia, o millor, la primera nit. Arribes a una nova ciutat després d’un llarg viatge, estàs lluny dels teus i, tret que hagis marxat amb un amic o amiga, s’instal·la la soledat. Et fa falta el teu ambient familiar, el teu cercle d’amics, i aquesta sensació de no conèixer a ningú en aquesta part del món on et trobes es pot tornar un sentiment d’aïllament i de «què faig aquí?». És un sentiment normal i compartit amb totes aquelles persones que han decidit marxar a estudiar a la mateixa ciutat que tu. Aquestes persones esdevindran, probablement, la part més important de la teva estada a l’estranger: els amics. 

“I els teus (amics), molt probablement, seran espanyols. Amics locals? Oblida-te’n.”

Segurament deus haver vist publicacions d’Instagram d’altres persones que parlen dels seus amics d’Erasmus com a «família» i que seran «per sempre». Per molt que pugui semblar cursi, has d’entendre que marxar a estudiar fora és una experiència intensa i, en conseqüència, les amistats que hi formaràs també ho seran. Tot i que al principi conèixer tanta gent de cop et semblarà aclaparador, amb el temps acabaràs trobant els teus. I els teus, molt probablement, seran espanyols. Amics locals? Oblida-te’n. Òbviament, no és impossible, però les persones amb qui més faràs amistat seran les que estan vivint el mateix que tu i, dins d’aquest grup, les persones amb qui crearàs connexions més fàcilment són, sense sorpreses, espanyols. Això no vol dir que no puguis fer amistats fortes amb gent d’altres nacionalitats. Fes-ho, aquí recau tota la riquesa de marxar a estudiar a fora. 

Un cop a la universitat de destí, sento dir que no, els problemes administratius no s’acaben. La primera setmana estarà feta de certificats d’arribada, canvis i convalidacions d’assignatures, correus i «qui m’ha de firmar això?». El que has de tenir sempre present és que tots els teus companys de mobilitat estan en la mateixa situació, ningú sap què està fent i, eventualment, ho tindràs tot en ordre i podràs gaudir plenament de la teva estada sense maldecaps administratius. 

“Un consell: els diners tornen, la teva estada a l’estranger no.”

Finalment, has de tenir dues coses molt clares. La primera, que et gastaràs més diners del que tenies previst. Està molt bé que tinguis una idea del que et pots gastar, però els imprevistos, plans, sopars i viatges aniran sorgint i no hi voldràs renunciar. Un consell: els diners tornen, la teva estada a l’estranger no. La segona és que no faràs tanta feina de la universitat com la que fas normalment, simplement perquè no en tindràs ganes i prioritzaràs fer altres coses. Intenta marxar sense TFG, assignatures de la UOC o altres projectes. 

Sabent ara tot el que no et diuen, també cal destacar algunes coses importants que sí que són conegudes sobre la mobilitat i que has de tenir en compte: és una experiència d’aprenentatge, intensa, única i, ho espero, per recordar.