Els criteris per a l'obtenció de beques, a debat

octubre 2020 / VERSUS

A favor dels criteris de renda

Marina Tovar

L’any 2012, el govern del PP va introduir una reforma educativa que afegia el requisit d’una nota mínima per accedir a les beques universitàries i les no universitàries (6,5 i 5,5 respectivament). Recentment, però, aquesta exigència ha estat revocada pel nou govern del PSOE. A més, es preveu augmentar un 22% la inversió en les beques. Tot plegat, obre un nou però tradicional debat: què hauria de ser més important a l’hora d’atorgar una beca, els mèrits acadèmics o la renda?

Les beques en l’àmbit educatiu són una eina molt important per garantir més equitat i igualtat d’oportunitats en la nostra societat. Amb la nova reforma, fins a 600.000 alumnes més en seran beneficiats. Això es traduirà en un major nombre d’estudiants universitaris, cosa que no només afavoreix al receptor de la beca sinó a tota la societat. Tal com diu el comunicat del Ministeri d’Universitats, l’objectiu d’aquesta reforma del sistema de beques és “democratitzar el dret a l’educació superior i augmentar substancialment el nombre d’estudiants que accedeixen a les universitats en funció d’un criteri de situació socioeconòmica”.

Per altra banda, trobem que un dels arguments recurrents per defensar el requisit d’una nota mínima és que encoratja o motiva als estudiants a esforçar-se en els seus estudis. De fet, el rendiment acadèmic durant els anys que va estar vigent la reforma del PP sí que va augmentar, tal com es va veure en un estudi posterior realitzat per la Conferencia de Rectores de Universidades Españolas (CRUE). Tanmateix, el cost d’aquesta “millora” són les 45.000 persones que perden la beca cada any (calculat per la CRUE). I cal afegir que, evidentment, un dels resultats d’aquesta reforma va ser la disminució de beques concedides i l’estalvi d’aquestes per part del govern. Els més perjudicats d’aquesta mesura són els ciutadans de la classe obrera i el resultat és l’augment de la segregació socioeconòmica en l’àmbit estudiantil.

“[…] el resultat és l’augment de la segregació socioeconòmica en l’àmbit estudiantil”

Convé recalcar que la intenció d’aquestes paraules no és minimitzar o negar la importància dels mèrits acadèmics. La societat actual és un model molt competitiu, tant en el món estudiantil com en el laboral, i els expedients acadèmics són una part important a l’hora d’aconseguir futures feines. No obstant això, la manera d’augmentar el rendiment no hauria de ser amb les beques universitàries sinó amb premis i beques per excel·lència.

Per concloure, a una societat amb tantes desigualtats, injustícies, perjudicis… intentar apropar els estudis superiors a tota la població és un gran avenç per aconseguir un món més equitatiu i equànime. Per tal d’assolir-ho, la renda ha de tenir més pes a l’hora d’atorgar una beca que no pas els mèrits acadèmics.”

En contra dels criteris de renda

Martí Serra

“L’educació és el gran motor del desenvolupament personal. És només a través de l’educació amb la qual la filla d’un pagès pot convertir-se en metge, o el fill d’agricultors en president d’un país”. Aquesta afirmació, pronunciada pel Nobel de la Pau Nelson Mandela ens transmet dues grans veritats. En primer lloc, que l’educació té un valor intrínsec en si mateixa i, en segon lloc, que mitjançant l’esforç i el talent, l’educació és la principal generadora de mobilitat social.

És palpable avui en dia aquesta realitat? La resposta és inapel·lablement negativa. Els estudis mostren que les rendes més altes tenen una taxa d’escolarització universitària del 50%, mentre que la dels joves més vulnerables és només d’un 22%. Aquestes dades, inacceptables per un país que aspira a promoure la mobilitat social,  s’expliquen per la traducció de les desigualtats econòmiques en desigualtats acadèmiques. L’accés a la universitat hauria de ser una qüestió d’esforç i talent; una qüestió de mèrits i no de renda, però la meritocràcia no pot ser real si no existeix una igualtat d’oportunitats prèvia.

Davant d’aquesta situació s’han proposat diverses polítiques que, tot i que intenten solucionar el problema, no aborden la desigualtat d’oportunitats.

Les beques subjectes a la renda poden ser útils per permetre l’accés a la universitat a qui ja s’ha matriculat, però no tenen en compte que la majoria de desigualtats acadèmiques ja existeixen en etapes anteriors. Per tant, si volem aconseguir una igualtat d’oportunitats la inversió ha de ser prèvia, concretament a l’educació preescolar, on es generen la majoria de desigualtats acadèmiques i on està demostrat que la inversió té efectes més equitatius. La recent rebaixa de les taxes universitàries n’és un altre exemple. Tot i que el que es vol aconseguir és afavorir als alumnes més vulnerables, la baixada acaba essent regressiva, és a dir, beneficia majoritàriament a les famílies de classe mitjana i alta.

“Tot i que el que es vol aconseguir és afavorir als alumnes més vulnerables, la baixada acaba essent regressiva”

El que sembla clar és que s’han d’augmentar les beques atorgades per mèrits propis. Aquestes no només incentiven un major esforç acadèmic de tota la comunitat, sinó que també generen externalitats positives en el futur degut a que són una inversió directa en les futures investigadores i emprenedores de la nostra societat. Això no vol dir que en cap cas haguem de descartar les beques per renda, no obstant, cal valorar la possibilitat d’avançar cap a sistemes de préstecs governamentals contingents a la renda futura, un sistema que ja està present a països capdavanters com Austràlia, Nova Zelanda o Regne Unit.

En definitiva, hem d’avançar cap a un horitzó on el nivell de renda no sigui l’element determinant del futur dels joves, sinó l’esforç i el talent. No obstant, aquest futur serà irrealitzable si no s’inverteix més en educació preescolar i continuem amb un model de finançament regressiu. Les beques s’han d’atorgar als millors, sí; però el sistema educatiu s’ha de reinventar per a que els millors no siguin sempre els mateixos.

Llegeix més articles...

Entrevista a Laura Vilagrà

Laura Vilagrà és l’actual Consellera de Presidència de Catalunya i un dels tres integrants del govern català a la taula de diàleg. Nascuda a Santpedor,...

Llegir >
Contra los partidos políticos

Escribió Rosseau en El Contrato Social: “La soberanía es el ejercicio de la voluntad general y el soberano un ser colectivo que no puede ser...

Llegir >

PORTADA  •  NOSALTRES  •  ARXIU  •  ESCRIU  •  SEGUEIX-NOS!

© Copyright 2020 l’Universitari. Tots els drets reservats. | Desenvolupament web per Pol Villaverde