octubre 2021 / ENTREVISTA

Entrevista a

Laura Vilagrà

Laura Vilagrà és l’actual Consellera de Presidència de Catalunya i un dels tres integrants del govern català a la taula de diàleg. Nascuda a Santpedor, comença la seva carrera política com a regidora del seu municipi on després passa a ser alcaldesa durant 12 anys, càrrec que compagina amb el de diputada del Parlament. Actualment, és una de les dones més importants dins d’Esquerra Republicana i ens parlarà dels seus inicis, del curs polític present i de la taula de diàleg.

Quan va adonar-se de la seva passió per la política?

Des de molt petita sempre m’he interessat per la política, recordo anar a paradetes d’Esquerra Republicana al meu poble a comprar llibres i, tot i que alguns no els entenia, a mi m’interessaven molt. D’altra banda, a l’aula també tenia uns certs dots de lideratge, és a dir, quan s’havien de defensar posicions entorn a temes com l’avortament, sempre donava la meva opinió i defensava el meu posicionament. Els meus companys i companyes em deien: “a tu això de la política et ve de molt endintre” i poc a poc vaig anar configurant la meva carrera en aquesta direcció sense pensar-m’ho massa. Jo mai vaig pensar que arribaria on he arribat, però sí que tenia alguns elements o aptituds que feien pensar que potser ho podria fer.

Quins van ser els seus millors i pitjors moments a la batllia de Santpedor?

Vaig ser-hi dotze anys i els més durs van ser segurament els primers perquè tot era nou, jo era molt jove, vint-i-sis anys… S’ajuntava la inexpertesa amb la immaduresa d’una persona que s’està formant, però que alhora ha de demostrar que posseeix l’autoritat moral. La formal ja la tenia perquè era l’alcaldessa, però m’havia de guanyar la moral de la gent. Tot i ser complicat, jo ara només me’n recordo de les coses bones. A un ajuntament, si ho treballes bé, pots fer molta feina que es visualitza de seguida, i això et va engrescant. A altres posicions és més complicat, com ara al Parlament o al Govern, on tot és molt lent i molt burocràtic. A més, jo vaig agafar uns moments molt bons econòmicament, moments expansius amb molts recursos, i per tant vam poder transformar moltes coses. 

“[…] m’havia de guanyar la moral de la gent. Tot i ser complicat, jo ara només me’n recordo de les coses bones.

Va haver-hi un moment fotut durant dels atemptats de l’11M, en que no es sabia qui havia estat. Arran d’això, en Josep Lluís Carot Rovira, que era el líder d’ERC, havia anat a parlar amb ETA i una senyora em va escridassar pel carrer al respecte. Tu sents la impotència de que algú t’està increpant per una cosa a la que tu no tens res a veure, però en política això és igual i t’ho has d’empassar.

Després de 15 anys a la batllia de Santpedor, va apostar per la renovació del seu lideratge abandonant la posició. Com va afrontar-ho a nivell professional i personal?

Nosaltres, cada legislatura renovàvem una part  de l’equip, i l’altra continuava. Va ser amb aquesta idea, que una de les persones del meu equip va entomar el lideratge com a batlle i, de fet, encara ho és a la legislatura actual. Crec que ho vam fer bé. Quan et retires no cal que segueixis i intentis condicionar la nova legislatura, i així ho vaig fer.

A més, a nivell personal, jo estudiava un màster de direcció pública a ESADE (URL). Tot i que l’administració pública és la meva passió i la meva vida, volia formar-me en un àmbit més tècnic i tenir altres responsabilitats. Per tant vaig sortir de la política durant un temps per dur a terme tasques més gerencials. A dia d’avui, estic molt contenta d’haver-ho fet perquè de la política s’hi ha de saber entrar però també se n’ha de saber sortir a temps.

En quin moment li comuniquen que formarà part de la “taula de diàleg”?

Això ja ve de lluny, de la candidatura, quan em proposen ser la número 2 d’ERC a Barcelona. Jo ja sabia que al meu càrrec em tocaria dur a terme aquesta vessant política de relacions entre departaments, relacions institucionals… Per això, sabent que activaríem totes les relacions amb “Madrid” per forçar una negociació en que acceptin el dret a decidir, era evident que hauria de portar el timó en aquest sentit.

Quin és l’objectiu de la taula de diàleg?

Són dos objectius. D’una banda, esgotar totes les vies de diàleg i negociació, que és el que ens diu Europa que fem. Negociar és una cosa que nosaltres sempre hem estat disposats a fer, i l’Estat no ho estava. Que un Govern Espanyol estigui disposat a seure a una taula de diàleg és un èxit, és acceptar que hi ha un conflicte polític. D’altra banda, si funciona, ens permetrà tocar temes estructurals, com ara la llengua, drets fonamentals, repressió i, finalment, el dret d’autodeterminació. Si no funciona, haurem demostrat que duem la bandera del diàleg, i encara ens legitimarà més si s’obre una altra etapa. Un dels aprenentatges que hem fet a ERC és que hem de ser forts en tots els sentits, i per això hem de comptar amb el suport de sindicats, col·lectius de treballadors i empreses, que no sempre ens han donat suport. Amb aquesta taula de diàleg els podem demostrar que l’autodeterminació i l’amnistia són les solucions del conflicte. 

La Ministra de Transports va dir que no es parlaria ni d’amnistia ni d’autodeterminació. Afecta això a aquests objectius que ha mencionat?

La Ministra de Transports no hi és a la taula de negociació, almenys de moment. En democràcia es pot parlar de tot, el dret a l’autodeterminació i l’amnistia són drets fonamentals de la Declaració Universal dels Drets Humans. El Consell d’Europa ha dit que no es pot utilitzar la repressió i que s’ha d’aturar i creiem que aquest és el camí.

Creu que Junts rema en contra de la taula de diàleg?

Crec que els principals partits han de centrar-se en el que és més rellevant. El més rellevant no és desgastar el rival. Si pactem un escenari, ens hem d’esforçar al màxim, s’ha de ser lleial a la taula de diàleg i forçar l’Estat a negociar, això està escrit així. No podem afeblir la nostra posició incomplint una cosa que hem pactat. 

Si s’ha pactat una estratègia no seria de partit fiable no seguir el pacte signat.

Jo crec que és intel·ligent, per una banda, complir els pactes i, per l’altra, posar tots els esforços per a que surti bé encara que potser no sigui la teva primera opció política. Si s’ha pactat una estratègia no seria de partit fiable no seguir el pacte signat. Després, si això no funciona, vindrà una altra etapa on potser un altre partit s’hi sentirà més còmode, però en qualsevol cas el pactat s’ha de mantenir sempre, perquè això és el que ens fa forts.

Com van anar les colònies? 

(Riu) Molt bé! De fet, a nivell de conselleries hi ha molt bona relació. Un bon exemple d’això és la gestió de la pandèmia, on hem estat totalment alineats. També tenim un grup d’habitatge on treballem conjuntament quatre departaments diferents del mateix Govern. Nosaltres treballem intensament i no tenim problemes grans d’entesa; en aquest sentit, esperem poder-nos aïllar de tot el soroll que hi pugui haver fora del Govern i intentarem posar tot l’esforç perquè tot continuï igual.

El mes de juny li va tocar rebre el rei al Cercle d’Economia. Hagués preferit no fer-ho?

Exactament no el vaig rebre; el Cercle d’Economia organitzava un sopar on hi havia una delegació molt important del Govern de Corea i on es parlava d’activitats molt importants per a la nostra economia productiva. Nosaltres volem ser a totes les activitats organitzades per entitats locals, encara que allà puguem coincidir amb el rei. El que no fem és anar a esdeveniments que organitza la Casa Reial a Catalunya, com per exemple els Premis Princesa de Girona. Per tant, el que va passar realment és que vam coincidir a un sopar on es parlava d’inversions i d’estrènyer llaços comercials, econòmics i industrials amb el Govern coreà. Vam compartir durant uns minuts una conversa en català en la que jo li vaig expressar el posicionament del Govern català. El que em va dir el rei a la conversa no ho puc revelar per raons òbvies.

Es pot ampliar l’aeroport sense tocar la llacuna?

Sí, estic segura. Jo he treballat molt amb els temes urbanístics i ambientals perquè he sigut regidora d’Urbanisme del meu municipi i després vaig ser diputada al Parlament, on vaig portar els temes de medi ambient durant 4 anys. Des del punt de vista de l’impacte ambiental, aquesta llei, entre d’altres ponents, la vaig portar jo.

En el cas de la llacuna, no s’ha fet l’estudi de declaració d’impacte ambiental valorant totes les possibles alternatives i, per això, ara hi ha moltes preguntes sobre la taula que no tenen resposta. El que és evident és que, per un equipament d’aquestes característiques tan grans, la declaració d’impacte ambiental és importantíssima, entre altres coses perquè ho ha d’aprovar la UE.

“Volem garantir que Barcelona sigui un hub intercontinental i, com a Estat, hem de voler tenir el millor aeroport possible.”

Des del Govern, defensem que no podem deixar passar l’oportunitat de ser un hub intercontinental. No té sentit que, per exemple, per anar a EEUU haguem de viatjar primer fins a Barajas o Amsterdam. Volem garantir que Barcelona sigui un hub intercontinental i, com a Estat, hem de voler tenir el millor aeroport possible. En aquests moments, per evitar molestar els veïns de la zona de Gavà, els vols s’enlairen per una pista i aterren per l’altra: tot això ens fa perdre competitivitat.

Des d’un punt de vista de sostenibilitat, per a mi també es imprescindible preservar la llacuna, que és un espai molt fràgil. Per sobre de tot, el que nosaltres volem és gestionar-ho directament. En aquests moments no decidim res, només donem algun permís per alguns tràmits irrellevants. És l’Estat qui té el 51% del capital i qui, junt amb Aena, pren les decisions. Nosaltres demanem que s’acabin ja els xantatges, com posar terminis de quinze dies per decidir sobre una infraestructura tan impressionant com és un aeroport, amb tot el que significa a nivell de tramitació i d’afectació, com molt bé sap la ministra de Transports, perquè ha sigut alcaldessa de Gavà.

Creu que els veïns de Gavà volen l’aeroport? I els de Barcelona?

Probablement no: si tens una afectació amb sorolls i diferents molèsties, és un problema. També és cert que l’aeroport del Prat és un equipament de país, i això implica que mirem com beneficiaria el conjunt, incloent també els trens d’alta velocitat, que a dia d’avui són més sostenibles que els avions. Per exemple, abans es feia servir molt el Pont Aeri per anar a Madrid, i avui en dia tothom hi va en AVE.  

Què pot fer la Generalitat per baixar el preu de la llum?

Malauradament, poca cosa. Això és un tema molt regulat a nivell europeu i a nivell estatal. El que sí que podem fer és activar una energètica pública, més sostenible, i intentar que la gent aposti per l’economia verda, tot i que les tarifes són les que són. També podem recuperar hidroelèctriques públiques, per exemple, i per evitar situacions de precarietat donem ajuts econòmics per a la pobresa energètica. Finalment, com a grup parlamentari, pressionar Madrid i Europa per canviar la regulació.

“El que sí que podem fer és activar una energètica pública, més sostenible, i intentar que la gent aposti per l’economia verda, […]”

Digui 3 característiques d’un Govern d’ERC en solitari.

Per començar, més cohesionat. També seria molt més proper a la gent; venim del món municipal, i això fa que decidim molt més encertadament. Per últim, seríem un Govern amb els valors republicans, els valors de la fraternitat, la solidaritat, l’equitat i la igualtat, valors intrínsecs del nostre partit. 

Creu que la detenció de Puigdemont podria dinamitar la taula de diàleg?

No, confrontar diàleg i lluita antirepressiva és un error. Justament dialoguem sobre com fer front a la repressió a través de l’amnistia.

Entrevisa realitzada per Abdon Vilà, Martí Rossell i Marc Gonzàlez

Més d'aquesta edició...

En defensa del k-pop (i les boyband)

Poques deuen ser les persones que, arribats a aquest punt del segle XXI, no hagin sentit a parlar del k-pop. Aquest fenomen musical amb gènesi...

Entrevista a Laura Vilagrà

Laura Vilagrà és l’actual Consellera de Presidència de Catalunya i un dels tres integrants del govern català a la taula de diàleg. Nascuda a Santpedor,...

Contra los partidos políticos

Escribió Rosseau en El Contrato Social: “La soberanía es el ejercicio de la voluntad general y el soberano un ser colectivo que no puede ser...

- Més d'aquesta edició -

Entrevista a Laura Vilagrà

Laura Vilagrà és l’actual Consellera de Presidència de Catalunya i un dels tres integrants del govern català...

- Més entrevistes -

Entrevista a Toni Aira

Toni Aira és periodista, escriptor i professor especialista en Comunicació Política. Repassant la seva trajectòria, és president...

PORTADA  •  NOSALTRES  •  ARXIU  •  ESCRIU  •  SEGUEIX-NOS!

© Copyright 2021 l’Universitari. Tots els drets reservats. | Desenvolupament web per Pol Villaverde