L'ampliació de l'aeroport, a debat

octubre 2021 / VERSUS

A favor de l'ampliació de l'aeroport

Iker Freiria

Fa unes poques setmanes una majoria de catalans presenciàvem atònits com, d’un dia per l’altre, com quan a un nen li has promès una joguina per Reis i, finalment, li regales carbó, el Govern d’Espanya es desentén de l’oferta d’ampliació d’una de les pistes de l’aeroport del Prat que havia fet prèviament. Es desentén per la “manca de suport suficient” que aquesta obra estratègica suscita entre la classe política catalana i, especialment, barcelonina.

Més enllà del sainet patètic entre els socis de govern a la Generalitat —recordem que Junts hi està a favor i ERC en contra, de la postura reaccionària de l’alcaldessa de Barcelona envers la qüestió i del maquiavel·lisme i manca de compromís real al qual ja ens té acostumats el Govern d’Espanya—, em centraré en aquest article a argumentar per què Catalunya i Barcelona han perdut una gran oportunitat i, per tant, per què estic a favor de l’ampliació de l’aeroport del Prat.

En primer lloc, d’ençà de la celebració dels Jocs Olímpics a Barcelona el 1992 que el Govern d’Espanya no havia fet a Catalunya una oferta d’inversió en una obra de la magnitud dels 1.700 milions d’euros que AENA ha estat disposada a invertir en l’ampliació de la pista de l’aeroport. Ara que hi havia el compromís que tants anys havíem esperat, ens trobem amb una classe política incapaç d’estar a l’alçada de la responsabilitat i el compromís de portar el país cap al progrés i el creixement. Recordem que un 66% dels catalans s’hi mostren a favor, segons les enquestes.

En segon lloc, si volem que Barcelona sigui un pol d’atracció de talent, capital i desenvolupament, a l’alçada de les grans capitals europees amb connexions aèries intercontinentals, no té sentit que ens oposem a disposar de més eines per ser més competitius i oberts al món. Si Catalunya vol aprofitar el dinamisme i la potència que té i projectar la nostra capital al món tampoc té sentit que es freni el seu potencial. No té cap sentit que ens queixem que l’aeroport de Barajas fa ombra al del Prat i que, quan tenim l’oportunitat d’anivellar la diferència, preferim la queixa a la solució.

“El que no té sentit és que per protegir La Ricarda, una finca privada a la qual només s’hi pot accedir amb el permís dels propietaris, haguem de frenar el potencial de tot un país.”

En tercer lloc, Catalunya disposa d’un patrimoni natural ric i abundant. Aproximadament la meitat de la nostra superfície es troba coberta per massa forestal. Els catalans hem demostrat com la protecció i preservació del medi natural és compatible amb el desenvolupament econòmic. Una natura protegida i ben mantinguda i, a la vegada, un país ric i pròsper són el millor llegat que podem deixar als nostres fills. El que no té sentit és que per protegir La Ricarda, una finca privada a la qual només s’hi pot accedir amb el permís dels propietaris, haguem de frenar el potencial de tot un país.

En definitiva, l’actitud dels principals detractors polítics de la inversió —ERC, els Comuns de l’Ada Colau i la CUP— és digna de la tragicomèdia de Lope de Vega El perro del hortelano, el qual ni come ni deja comer. Aviam si som capaços de fer-los entendre que si no volen menjar, que no mengin, però que ens deixin menjar tranquils a la resta, els quals som majoria.

Hi ha marge a l’esperança.

En contra de l'ampliació de l'aeroport

Anna Garriga

L’ampliació de l’aeroport del Prat ha estat debatuda intensament durant l’últim mes, amb opinions que varien sobre quina és l’opció correcta –si ampliar o no ampliar. L’atac ambiental que suposa allargar les pistes i crear una nova terminal en una zona protegida per la Unió Europea no pot transformar-se en una realitat sent conscients del context de crisis climàtica en el que estem immersos.

L’erosió de la zona de la Ricarda –part del ric patrimoni ecològic del Delta del Llobregat– no és l’única preocupació a tenir en ment. L’aviació és un dels modes de transport que més agreugen el canvi climàtic, i actualment s’haurien d’estar buscant mètodes per optimitzar el trànsit d’avions comercials, no pas ideant noves formes de massificar-ne encara més el seu ús. Exemples d’iniciatives que es poden estudiar són: reduir la quantitat d’avions en circulació, invertir en nous models més sostenibles, aconseguir omplir tots els seients de l’avió, etc. S’han d’implementar poc a poc aquestes mesures per arribar a la sostenibilitat, i no podem dictar les accions a fer només per aconseguir benefici econòmic.

La falsa idea que un nou hub permetrà dinamitzar l’economia catalana i donar prestigi a la seva indústria aeronàutica s’ha d’eliminar de la ment col·lectiva; aquests objectius es poden complir amb les actuals instal·lacions que ja hi ha en el territori català. Només cal millorar les connexions entre els aeroports de Reus, Girona i Lleida. D’aquesta forma es generarà un més bon distribuiment de mercaderies, una repartició organitzada de responsabilitats, i una lenta redistribució de la gent pel territori català. Aquesta iniciativa triomfa com a sostenible, i, si es prenen bé les decisions, la xarxa d’aeroports comercials de Catalunya pot fer despuntar la comunitat autònoma dins del marc europeu.

“Catalunya ja té una relació prou codependent amb el turisme per a intentar arreglar-ho amb la creació d’una nova terminal […] ”

A més a més, l’expansió del Prat acabarà saturant el sector del turisme –ja que s’espera un augment de passatgers de 55 milions anuals a 70. Catalunya ja té una relació prou codependent amb el turisme per a intentar arreglar-ho amb la creació d’una nova terminal. Aquí és on l’ecoturisme irromp; les ètiques del turisme sostenible han de ser la norma, i no es poden pas garantir amb tal massificació de l’aeroport. Cal no oblidar el dilema creixent que predomina a Catalunya amb la mobilitat. Amb problemes greus en la xarxa viària i ferroviària (amb tarifes elevades i endarreriments constants), no és raonable pensar que es poden inyectar 15 milions de persones al territori anualment (tot i que només estiguin de pas). Si la mobilitat segura, sostenible i accesible és una prioritat pel govern, que es noti, i que comencin a decantar-se més per la intermodalitat.

Per concloure, cal reafirmar un cop més que la decisió correcta és no ampliar l’aeroport del Prat. L’ampliació causaria canvis en el clima, un augment en el risc ambiental i propulsaria les riuades de turistes irresponsables. La protecció del Delta del Llobregat ha de ser una prioritat. No ens podem deixar enganyar per l’avarícia i pensar que un aeroport intercontinental és la solució, sabent que l’única opció és aquella que garanteix un futur sostenible.  

Més d'aquesta edició...

En defensa del k-pop (i les boyband)

Poques deuen ser les persones que, arribats a aquest punt del segle XXI, no hagin sentit a parlar del k-pop. Aquest fenomen musical amb gènesi...

Entrevista a Laura Vilagrà

Laura Vilagrà és l’actual Consellera de Presidència de Catalunya i un dels tres integrants del govern català a la taula de diàleg. Nascuda a Santpedor,...

Contra los partidos políticos

Escribió Rosseau en El Contrato Social: “La soberanía es el ejercicio de la voluntad general y el soberano un ser colectivo que no puede ser...

- Més d'aquesta edició -

Entrevista a Laura Vilagrà

Laura Vilagrà és l’actual Consellera de Presidència de Catalunya i un dels tres integrants del govern català...

- Recomanats -

PORTADA  •  NOSALTRES  •  ARXIU  •  ESCRIU  •  SEGUEIX-NOS!

© Copyright 2021 l’Universitari. Tots els drets reservats. | Desenvolupament web per Pol Villaverde