Ara llegeixes "El petit príncep"

“Ara llegeixes El petit príncep? És un llibre per a nens.“ Aquests van ser els comentaris dels meus amics en veure quina era la primera lectura que havia escollit per l’estiu.

He tingut la sort que aquest estiu la lectura obligatòria del meu germà de dotze anys fos El petit príncep i he pogut llegir-lo de manera paral·lela a ell. Si ja considero que d’aquest llibre en pots aprendre molt, encara pots aprendre’n més quan compares la teva interpretació amb la d’algú amb un concepte de la vida tan diferent com la d’un nen. Com diu l’autor “Tots els adults van ser alguna vegada nens…però només uns pocs ho recorden”.

De cada capítol i de cada frase d’aquesta obra d’Antoine de Saint Exupéry en pots treure una reflexió, una vibració. Però si alguna cosa és excepcional d’aquest llibre, és que només n’aprens allò que vols aprendre. M’explico, què sents en pensar en l’Estàtua de la Llibertat? Hi hagis estat o no, penses en Nova York. Els Estats Units. De ben segur que és el mateix que es projecta a la ment d’una persona a l’altra punta del món. Ara visualitza una muntanya, què sents? Allò que ens evoca imaginar-nos una muntanya és absolutament diferent per a cadascun de nosaltres. Es tracta d’un paisatge tan general i tan poc estereotipat, que pot recordar-te a la teva infantesa, com pot provocar-te una olor de pi o simplement transportar-te a un mar d’arbres verds. El petit príncep és el llibre més ple de muntanyes, platges i penya-segats que he llegit mai. És una lectura plena d’exemples i lliçons de vida suficientment generals que seràs tu qui les concretaràs i encaixaràs amb les teves vivències. Seràs tu qui escullis quin aprenentatge extreure d’aquest conjunt ben posat de fulls i paraules.

El petit príncep és el llibre més ple de muntanyes, platges i penya-segats que he llegit mai.

I no només es tracta d’un llibre amb el qual pots raonar i descobrir quins moments del teu dia a dia es veuen reflectits en les anècdotes del petit príncep. També hi pots apreciar la bellesa que utilitza l’autor per exemplificar cadascuna d’aquestes anècdotes. Una bellesa simple que també s’intueix en els dibuixos que t’acompanyen quan vas passant pàgines.

Quan el meu germà va acabar el llibre, abans que jo, em va preguntar: “No l’has trobat molt avorrit? La història no tenia massa sentit, jo l’he trobat avorrit.” Aquí pares a pensar, quina història? En el que jo portava de llibre només havia parat atenció al rerefons i no pas al relat conductor. Així doncs, si vau llegir El petit príncep quan encara no sabíeu apreciar la seva singularitat, rellegiu-lo. I si ja l’heu llegit de “grans”, rellegiu-lo també. És un llibre on pots trobar nous detalls i reflexions cada vegada que el llegeixes, encara que sigui la vintena vegada que ho fas.