EL CONVIDAT

En els últims anys és notori que els estats es desdibuixen, si més no dins la Unió Europea. Ara, i cada cop més, el mapa d’influència en aquest continent es dibuixa per Euroregions amb interessos compartits. Això no treu l’enorme influència que els estats puguin tenir, però ens brinda als catalans una magnífica oportunitat. L’Euroregió del Mediterrani és fonamental per als interessos catalans i va mancada de capitalitat clara. Us proposo un exercici, el de pensar una gran ciutat amb riba al Mediterrani que culturalment i econòmica estigui per sobre de Barcelona.

“El suïcidi és la segona causa de mort no natural entre joves i adolescents.” És probable que hagis sentit a parlar d’aquesta realitat en les últimes setmanes. L’any 2019 es va confirmar que el suïcidi jove s’havia triplicat els darrers 30 anys. Aproximadament 349 persones menors de trenta anys moren cada any per aquesta raó, i en termes generales, unes 3500 persones es suïciden anualment a l’Estat. Una taxa major que la de morts per accidents de trànsit o càncer de pulmó per tabaquisme, i tot i així la inversió pública és pràcticament nul·la.

279.000 estudiants a tota Catalunya, 253.000 matriculats a universitats públiques i 26.000 a universitats privades. Però, i si solament som un número? Aquesta és la pregunta que milers d’estudiants es plantegen abans de triar quin mètode educatiu els convé més per continuar amb el seu recorregut acadèmic. Però la realitat és que aquesta tria no té resposta correcta, no existeix un “one size fits all”, ja que hi ha molts factors que cal tenir en compte abans d’optar per una llicenciatura pública o una privada.